Considerem Celia Villalobos
De la llarga llista de personatges inquietants que ha aportat el PP a la política espanyola, potser un dels més clarament obtusos és la senyora Celia Villalobos. Ara s’ha posat altre cop a la primera línia informativa per haver estat enxampada jugant a marcianets durant el debat de política general, però no és la primera vegada que aquesta senyora obsequia els ciutadans amb lliçons magistrals de ridícul i vergonya aliena.
Ministra de Sanitat i Consum durant la segona legislatura de José María Aznar, li va tocar gestionar l’anomenada crisi de les vaques boges colze a colze amb l’igualment impagable Miguel Arias Cañete, aquest cavaller que considera que debatre amb una dona sobre política és descortès perquè les dones es troben de natural en una situació “d’inferioritat intel·lectual”, i que aleshores ocupava la cartera d’Agricultura. Aquell sí que era un gran equip, com va dir en una ocasió el líder Aznar, en un moment de nostàlgia per les glòries passades.
Total, que mentre el mòrbid Cañete recorria la geografia espanyola devorant entrepans de vedella amb una voracitat comparable a la d’un personatge de videojoc (per donar exemple, a l’estil de Fraga a Palomares), la senyora Villalobos despatxava el problema de l’encefalopatia espongiforme bovina donant consells de cuina, com si estigués en un programa de televisió d’aquests que expliquen receptes. “Les mestresses de casa no han de fer el brou amb ossos de vaca; el brou es pot fer amb ossos de porc”, va arribar a dir, convençuda de la imbecil·litat profunda que alguns dirigents ens pressuposen als ciutadans rasos. No cal dir que s’adreçava a “les mestresses de casa” perquè dins la mentalitat de la senyora Villalobos és impensable que un mascle hispànic entri a la cuina i posi a bullir uns ossos i unes hortalisses dins un perol. Tal cosa seria un atac directe a la Marca Espanya.
També és molt interessant el marit de la senyora Villalobos, el senyor Pedro Arriola, assessor directe d’Aznar i de Rajoy en el disseny de les estratègies electorals del PP, feina que fa amb discreció i diligència, i també a uns preus astronòmics, segons ha divulgat el seu excompany Luis Bárcenas. Abonats a la tradició dels sobres, Arriola i la seva esposa no poden tenir queixa del PP, que els ha proporcionat un modus vivendi tan acomodat que permet presidir el Congrés de Diputats mentre fas una partideta de Candy Crush.
Consignem també que l’assessor Arriola és nebot del poeta Juan Ramón Jiménez, de la mateixa manera que Esperanza Aguirre ho és de Jaime Gil de Biedma. Si els dos grans poetes aixequessin el cap, seria curiós saber quina opinió els mereixerien els seus poderosos descendents. Jiménez tendia més cap a una certa mística, però Gil de Biedma, que dominava la ironia i fins i tot el sarcasme, podria recórrer a uns versos seus, memorables: “ Mi amor por los inviernos mesetarios / es una consecuencia / de que hubiera en España casi un millón de muertos ”. D’aquella tragèdia ens vénen encara ara aquests esperpents.
