El Constitucional egipci dóna el cop de gràcia a la revolució
Els pitjors auguris sobre el futur de la revolució egípcia que va aconseguir fer fora Hosni Mubàrak es van complir ahir amb dues decisions del Tribunal Constitucional que tornen la situació a la casella de sortida, és a dir, amb el poder en mans dels militars. Tant la dissolució del Parlament com el fet que s'hagi admès la candidatura d'Ahmed Xafik, ex primer ministre de Mubàrak, a les presidencials d'aquest diumenge dibuixen un panorama ben negre. El guanyador d'aquestes eleccions no tindrà cap contrapoder ni cap control just en un moment en què s'ha de redactar una nova Constitució.
Es podria pensar que el poder judicial, que per a molts és el darrer bastió de l'antic règim, beneficia els militars, que al seu torn fan costat a la candidatura de Xafik. Si l'exdirigent de la dictadura aconsegueix la victòria, la revolta de Tahrir no haurà servit de res, ja que seria la visualització més evident de la continuïtat del règim.
Però la resposta moderada a la decisió del Constitucional que va donar ahir el candidat dels Germans Musulmans, Mohammed el-Mursi, fa pensar en alguna mena d'entesa entre l'exèrcit i els islamistes, que van guanyar clarament les legislatives, per repartir-se el poder. Aquesta possibilitat també significaria la fi de l'esperit de la plaça Tahrir, on milers de joves es van jugar la vida desafiant un règim sanguinari.
Però el cert és que aquesta ha estat una mort anunciada. Pas a pas totes les esperances que es van congriar al centre del Caire s'han anat esvaint. Aquesta mateixa setmana, per exemple, s'ha aprovat una llei que permet a l'exèrcit detenir civils. I cap candidat identificat clarament amb la revolta popular va poder passar a la segona volta, en contrast amb un exèrcit i uns Germans Musulmans molt ben organitzats. L'exèrcit, doncs, es configura de nou com el gran poder fàctic, disposat a acceptar una cadena perpètua per a Hosni Mubàrak, el règim del qual, fins i tot si no fos indultat, es perpetua. La revolució ha mort.
