Continuen prenent-nos per imbècils

Li dic molt sincerament: no ho entenc. Això que ha passat a Caixa Penedès no m'entra a la neurona. Resulta que el fins ara president, Ricard Pagès; el fins ara director general, Manuel Troyano, l'exdirector general Joan Caellas i l'exdirector de recursos humans Jaume Jorba van fabricar-se un pla de pensions de 20 milions d'euros. Als que tenim una edat aquesta xifra no ens dóna la magnitud real i per tant li diré que estem parlant de... 3.328 milions de pessetes!!! Recollons, quina pensió més humil!!!

Però ara ve el repicó. El consell d'administració d'aquesta entitat, que ha rebut 916 milions del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), va conèixer la notícia llegint el diari. És a dir, Caixa Penedès no tenia ni idea del que havien perpetrat aquests senyors tan amables amb la seva pròpia butxaca. Ei, no estic dient que no s'ho mereixin. Desconec si unes quantes vegades van ser el treballador del mes, però home (i dona), les formes. Senyors, sisplau, encara que estiguem nedant a la fossa sèptica d'una cort, mantinguem les formes.És molt lleig enxampar aquesta quantitat indigna de diners quan la teva gestió ha necessitat ajuts públics i és molt lleig fer-ho d'amagat del consell d'administració (va, sóc bona persona i em creuré que no sabien res). Ara bé, el més lleig de tot és la sensació d'impunitat amb què han actuat i la deslleialtat que han tingut amb els clients. Què passa, que aquests quatre senyors pensaven que no els descobriria ningú o que si els descobrien no passava res? Es pensaven que ningú es miraria els números? Tan malament funciona la gestió d'algunes entitats que pots aixecar-los 20 milions d'euros sense que se n'adonin? El consell d'administració de Caixa Penedès no hauria de canviar la seva manera de funcionar per evitar que això els torni a passar? Bé, després de dimitir per no haver sabut controlar el que passava a l'empresa. Naturalment.