Contra el pànic d'anar enrere, sempre coratge
No crec ni en els covards ni en els que presumeixen de no tenir mai por. No tenir mai por és una mostra d'imprudència temerària. Per a mi l'acte suprem d'humanitat, el gest que ens fa avançar, l'actitud guanyadora i a fomentar i aplaudir, és la que es desprèn del coratge. El coratge és el que et permet ser del tot conscient del perill que corres prenent una decisió, i tot i això prendre-la perquè creus que ho has de fer. Perquè no fer-ho potser és més segur, però estàs segur que t'estaries traint a tu mateix. Quan hi ha atemptats contra la llibertat d'expressió com el que va patir la revista satírica francesa Charlie Hebdo per fer broma sobre Mahoma, el primer que sents és ràbia, el segon un sentiment de solidaritat gremial, i el tercer que t'arriba és la por. Por genèrica als fanatismes, por d'un món on no tinguem dret a l'humor en defensa pròpia, i por física que et passi el mateix a tu. S'imposa valorar pros i contres, mantenir la prudència però apartar-te del pànic i actuar en conseqüència. La incomoditat que genera la llibertat de pensament i opinió en alguns sectors és tan gran que ens condemna a mullar-nos, no hi ha alternativa. Els ninotaires del món, per sort, sota una mirada aparentment ingènua, estan dotats del talent per desemmascarar i del coratge per abordar de cara temes en què la seva feina és arriscada i, per tant, necessària.
