Contra la postveritat, periodisme!
La postveritat, aquest nou concepte per explicar el vell art de la mentida i la manipulació, ha fet fortuna. És fill de la nova realitat tecnològica, a remolc de la qual s’ha produït una explosió comunicativa sense precedents i, amb ella, una pèrdua del monopoli de la informació per part dels mitjans tradicionals. En el context de confusió actual, han proliferat les falses notícies, conegudes amb l’anglicisme fake news. Una pràctica a la qual s’han abonat alguns nous mitjans digitals amb l’objectiu de generar intoxicació ideològica o de fer negoci, o totes dues coses alhora. I també s’hi han apuntat els polítics del nou populisme, amb la figura del president nord-americà, Donald Trump, com a principal exponent.
En el món d’ahir, abans de l’existència de les xarxes socials, els grans mèdia marcaven l’agenda. No hi havia una alternativa real. Des d’aquesta posició de força, massa sovint van caure en la connivència amb els poders polítics i econòmics. Fins que de cop la nova situació els va deixar en una posició de debilitat i sobretot va suposar un greu cop a la seva credibilitat. Però aquesta mateixa crisi al capdavall s’està convertint en l’oportunitat per tornar als orígens, és a dir, per recuperar el sentit i la responsabilitat del bon periodisme.
El públic que inicialment i alegrement es va llançar al mar de les xarxes i de la informació gratuïta a internet avui torna a reclamar veus fiables en el mar infinit de la comunicació. El públic torna a buscar capçaleres de referència. Té por de ser víctima de manipulacions, de mitges veritats, d’intoxicacions o directament de mentides i falses notícies . La sensació d’inseguretat ha crescut els últims temps, en part per culpa del mateix ús compulsiu, acrític i irreflexiu de les xarxes per uns ciutadans que ara tornen a buscar aixopluc en el periodisme fiable.
Els mitjans, doncs, tenim l’oportunitat i la responsabilitat de respondre a aquesta demanda. De fer un periodisme perfectament documentat i contrastat, un periodisme crític i proper a la realitat. De donar totes les garanties als lectors, de donar-los dades, investigació, opinió raonada i plural, i un punt de vista propi i honest que no s’amagui rere una postissa i purista objectivitat. Així doncs, davant la postveritat, periodisme! Per reforçar la democràcia, periodisme!
