Coses que passen a Espanya
Una diputada pot esplaiar-se contra els aturats amb un Que se jodan! en seu parlamentària, sense que ningú prengui la decisió de cessar-la ni de reconvenir-la. Un president de govern pot rebentar sistemàticament el seu programa electoral, i encara dir que ho ha fet per sentit del deure, i que aparentment tothom trobi acceptable aquest comportament. El mateix president del govern pot sortir, amb el seu nom i cognoms, com a beneficiari sistemàtic de les llibretes d'un gàngster que feia de tresorer del seu partit, i que ni tan sols així es plantegi ni per un moment la seva dimissió.
El cap de l'Estat, un monarca restituït a la Corona per un dictador i consentit per tot el sistema democràtic, pot ser enxampat en una cacera lamentable a la qual havia acudit d'amagat, acompanyat d'una fulana de sang blava, i que tothom s'ho prengui com una conya marinera. El mateix monarca pot veure el seu nom procel·losament esquitxat de porqueria per les activitats il·legals i fraudulentes que el seu gendre duia a terme a dins mateix de casa seva, i que tot i així es consideri normal que aquest rei no abdiqui.
Un seguit de governs, amb els seus presidents i els seus ministres, poden haver estat jugant a fer de trilers amb els fons europeus que s'han repartit com els ha donat la gana, sense que ningú els en demani responsabilitats clares. Un seguit d'executius, amb els seus ministres i els seus presidents, han estat incapaços de fer res perquè no hi hagi una població a l'atur de prop de sis milions de persones, i ningú els ha fet fora del seu lloc a corretjades, que és el mínim que es mereixerien. Un ministre pot ofendre tota la població homosexual del país sense que a ningú se li acudeixi demanar-li que abandoni el seu càrrec.
Un conseller de Turisme de les Balears es pot fer retratar amb els collons d'un cérvol damunt del cap, amb sang regalimant-li per tota la cara, sense que hi hagi cap protesta significativa que, com a mínim, el faci reconsiderar si és digne del lloc que ocupa. Un president d'Extremadura pot demanar que li retornin cent mil extremenys que, segons ell, li ha robat una altra comunitat, i que ningú l'enviï a tornar a estudiar la primària.
Un govern sencer pot estar sota el xantatge del gàngster que anomenàvem abans, i que ningú en reclami la dimissió en bloc. Una atapeïda xarxa de complicitats polítiques i financeres poden dur a un desastre com el de Bankia, pagat dolorosament entre tots, i que un any després el cap visible de l'entitat surti a dir que es troben en el seu millor moment de solvència. Un govern es pot trobar en les cotes més baixes mai vistes pel que fa a la seva credibilitat internacional, i tot i així tirar endavant.
Tot això pot succeir a Espanya, encara que sembli mentida. I, tot i que sembli encara pitjor, pot succeir que un alt càrrec de la magistratura sigui destituït per motius polítics: concretament, per haver defensat amb la boca petita la celebració d'un referèndum. Són coses que passen a Espanya, i encara ens deixem el pitjor.
