20/09/2011

Cosir per sortir de la pobresa

4 min
Cosir per sortir de la pobresa

En part, vaig venir a Kènia per col·laborar en un documental sobre la capacitació de les dones com a mitjà per alliberar les famílies i els col·lectius -inclosos els homes- de la pobresa. I de seguida vaig conèixer una prostituta convertida en empresària que és la personificació d'aquest tema. Jane Ngoiri és una mare soltera de 38 anys que es va criar en un barri marginal i que al final de la primària va abandonar l'escola. Es va casar als 18 anys, però quan estava embarassada del segon fill el seu marit va agafar il·legalment una segona esposa (aquí la poligàmia és corrent entre els cristians, igual que entre els musulmans) i a ella la va fer fora. La Jane es va trobar al carrer amb els nens petits, sense casa i sense diners. Per sobreviure, durant els cinc anys següents va vendre el seu cos. Duia una existència plena de riscos a Mathare, un grup de suburbis de Nairobi molt perillosos. Aquesta zona, un laberint de carrerons tortuosos i enfangats, està devorada per la delinqüència i la desesperació.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els llocs de treball hi escassegen, i molts homes s'automediquen i perpetuen així cicles de desesperança autodestructiva. Els treballadors socials calculen que un terç dels homes dels suburbis s'emborratxen cada nit i es gasten en beguda aproximadament un dòlar i mig al dia, uns diners que podrien servir per finançar l'educació dels seus fills. La pobresa s'autoreprodueix. Posteriorment, el 1999, la Jane va ingressar en una organització contra la pobresa anomenada Jamii Bora, que en suahili vol dir "bones famílies". El grup, fundat per 50 captaires amb l'ajuda de la sueca Ingrid Munro, que encara viu a Nairobi, ha esdevingut la principal organització de microfinançament de Kènia, amb més de 300.000 membres. Però també ofereix formació empresarial i ha posat en marxa una campanya per lluitar contra l'alcoholisme, així com un programa d'habitatge per ajudar els habitants dels suburbis a traslladar-se a barris residencials. A Jamii Bora van impulsar la Jane a estalviar per al futur i a mirar endavant. Cada vegada hi ha més proves que demostren que l'element més important del microfinançament no són els microcrèdits sinó el microestalvi, i així és com comença Jamii Bora: anima els membres de l'organització a estalviar petites quantitats, potser només 50 centaus a la setmana. Tot seguit, els ensenyen a utilitzar aquests estalvis, juntament amb els préstecs i la formació que han adquirit, en la creació de petits negocis.

La Jane ha après a cosir, ha deixat la prostitució i ha invertit els seus estalvis i un petit préstec en una màquina de cosir. Ha començat comprant vestits de núvia i de dama d'honor de segona mà per un preu aproximat de 7 dòlars cada un, que descús per fer-ne després dos o tres de més petits. El negoci de la Jane ha prosperat, i ha invertit els beneficis en la compra d'una caseta en un barri segur i en l'escolarització dels fills. La gran, la Carolina, ha estat la primera de la família que ha acabat la secundària i ara estudia informàtica. L'estrella intel·lectual de la família és l'Anthony, el segon, que és el número 1 d'un curs de 138 alumnes en un bon internat on estudien nois molt més rics que ell. L'Anthony, un gran jugador de futbol, té l'esperança d'anar a la universitat i fer-se enginyer. Em va dir que, quan cobri el primer sou, li regalarà alguna cosa bonica a la seva mare, i els ulls li espurnejaven en dir-ho.

Pel que fa a l'altra nena, la Cynthia, estudiant de setè, els professors l'acaben d'elegir delegada de l'escola per a l'any que ve, com a premi per les seves notes i la seva capacitat de lideratge. La Jane espera poder enviar també a un internat bo la Cynthia, que té el somni de ser advocada, però és difícil que pugui pagar totes aquestes despeses de matrícula.

La minuciosa recerca duta a terme per la professora del MIT Esther Duflo i altres economistes apunta que el microfinançament pot ajudar a reduir la pobresa, però no és una panacea. I això es posa de manifest en la vida de la Jane. Quan jo ja havia acabat les entrevistes, va tenir lloc una desgràcia. El dit gros del peu de la Cynthia li va quedar destrossat en un accident de trànsit i al final l'hi han hagut d'amputar, una deformitat en un país en què tothom sol portar sandàlies. La Jane va dedicar tots els seus estalvis a pagar les despeses mèdiques i, per aquest motiu, l'Anthony va haver de deixar l'escola.

El nostre equip va fer una col·lecta, i l'Anthony ja torna a ser a classe. Però aquesta crisi ha servit per fer-nos recordar la fragilitat de les economies familiars. La vida de la Jane reflecteix la conclusió d'un munt dades: derrotar la pobresa és una tasca àrdua i incerta, però es pot fer.

Actualment hi ha la tendència a renunciar a la lluita contra la pobresa, considerada com una realitat humana trista però inevitable, especialment en un moment en què nosaltres mateixos tenim greus problemes econòmics. Però si una exprostituta d'un barri marginal de Nairobi pot muntar un negoci de modista, comprar-se una casa en un barri residencial i criar uns nois tan brillants com la Caroline, l'Anthony i la Cynthia, val la pena recordar que de vegades el coratge, amb una mica d'ajuda, pot obrir camins allà on semblava impossible.

stats