Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Crec que han jugat amb els avis

Si anuncies que no pots pagar les places concertades d'una escola d'idiomes, doncs mira, tampoc passa gaire res. Ara bé, si dius que no pagaràs les places concertades de geriàtrics i centres de discapacitats, malalts mentals i drogodependents, sí que passa. I precisament perquè passa (i molt), si ho comuniques oficialment és perquè has arribat a una situació límit i no tens alternativa. Sobretot perquè si en tens, t'esperes abans de donar una notícia com aquesta.

Tots sabem que la situació és pèssima i que cal enviar missatges perquè tota la societat en prengui consciència. I entenem la pedagogia i entenem el bla, bla, bla. Perfecte. L'hi compro. Però, home (i dona), ¿calia acollonir quatre segments socials dels més febles per reaparèixer tres dies més tard dient que res, que la cosa s'ha solucionat? Si l'han solucionat en tres dies, és que tampoc era tan greu, no? ¿Calia anunciar la fi del món? ¿És proporcional l'anunci amb la rapidesa a solucionar-ho? I els arguments usats en la solució encara empitjoren l'anàlisi. Ahir informava Maria Ortega a l'ARA que la conselleria de Benestar Social i Família havia explicat els "problemes puntuals de tresoreria" fonamentats en "números que no estaven tancats" que havien tingut dilluns. Recoi, doncs si els números no estaven tancats, tanqui'ls i quan els tingui tancats i barrats, es mira si té tresoreria o no i en funció d'això anuncia el que hagi d'anunciar. Però pitjor és la segona part de la justificació. Resulta que l'anunci de la tisorada "va ser un preavís per posar en situació les entitats" (interessant el concepte preavís ) i, un cop fet, "vam veure que el problema no era tan gran". Doncs miri, una altra vegada potser que se soldin uns prismàtics als ulls... Bé, si no és que tot plegat ha estat la famosa tàctica del "jo encenc un foc i després jo m'ofereixo com a bomber", que és la meva sospita.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT