Publicitat
Publicitat

Com a un Crist unes pistoles

S’ha decidit que la cultura és un fet transversal, i això vol dir que atreu les ocurrències més exaltades, tant per la dreta com per l’esquerra. Va ser a costa de la cultura que el PP va realitzar la fantasia (eròtica per a ells; letal per als afectats) de carregar-hi un IVA del 21%. Les esquerres, en canvi (algunes esquerres, per ser exactes), defugen els paràmetres economicistes i es miren la cultura amb ulls conceptuals, és a dir, com el laboratori ideal per assajar-hi a petita escala les utopies transformadores que un dia o altre han de capgirar la societat sencera de dalt a baix. Acostumen a ser gent armada d’un impressionant bagatge teòric, que ha procurat escrupolosament no embrutar-se amb cap contacte directe amb la cultura en particular ni amb la realitat en general.

És així que, a Barcelona, i en poc temps de separació entre l’un i l’altre, hem assistit a dos assajos de cultura encaminada a l’empoderament de les classes populars. Llàstima que la reacció de les classes populars no acabi de ser l’esperada per les conceptuals ments que dissenyen aquestes coses. En el primer cas, l’assaig va consistir a plantificar una estàtua de Franco decapitada al bell mig del Born, i el que va passar és que les classes populars hi van llançar ous, s’hi van orinar, hi van fer pintades i finalment van tirar l’estàtua a terra. En el segon cas es tractava d’instal·lar (se’n diu així) un seguit de carros de supermercat al Fossar de les Moreres, i les classes populars es van limitar a demanar que sisplau traguessin, tal com es va fer, aquella collonada d’allà, perquè òbviament era inadequada. En tots dos casos, com ha explicat molt bé Antonio Baños en un article recent, es veu que es tracta de l’aplicació del concepte de guerra cultural per part dels comuns als espais simbòlics del 1714 i, per extensió, del sobiranisme, perquè es veu que supuren elitisme i estretor de mires. Guerra cultural amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, per descomptat. O “ movida promovida por el ayuntamiento”, que cantava la cançó.

A les Balears tampoc no ens escapem de les efusions transformadores, i així el Consell de Mallorca té anunciada per demà una iniciativa que porta el suggerent títol de Desmuntant Sant Valentí i que diu que va “contra l’amor romàntic”. Aquests també equivoquen l’objectiu: suposo que vol dir que van contra les relacions heteropatriarcals repressores i antiigualitàries, però és que això no té res a veure amb l’amor romàntic, del qual demostren que no saben ni què és. No van contra Goethe ni contra Byron (tampoc saben qui són), sinó contra 50 ombres d’en Grey i els arquetips afectius i sexuals que es desprenen d’aquesta novel·la i de tants altres subproductes literaris i cinematogràfics que donen peu al “consumisme” de la festivitat de Sant Valentí. En aquest cas, les classes populars es dividiran: una part comprarà regals o sortirà a restaurants, i una altra part no farà res perquè no ha celebrat mai aquesta tonteria. I la cultura? Bé, gràcies. En una altra banda, lluny de tot això.

Més continguts de