Cuatro: obsessió per les prostitutes
La cadena de Mediaset té una fixació pels reportatges relacionats amb les prostitutes. Ja sigui a 21 días, a Soy noticia, a Callejeros... apareix la prostitució en qualsevol de les seves modalitats com a temàtica. L’última oferta és Esclavas, un espai de docuficció que suposadament pretén conscienciar sobre el drama que pateixen moltes dones que són explotades sexualment. Ho presenta Roberto Arce, presentador també dels informatius de Cuatro del cap de setmana.
Però sota la disfressa periodística de la denúncia social i la conscienciació de la ciutadania, Esclavas està fet per recrear-se en el morbo sexual de la manera més truculenta, fastigosa i menyspreable.
Un 20% del programa es destina a entrevistar dones que, amb el rostre ocult, expliquen les seves terribles vivències: enganys per portar-les a Espanya, amenaces dels proxenetes, maltractaments i coaccions per obligar-les a practicar sexe, violacions i agressions dels clients... I aquestes històries són les que es ficcionen en el 80% restant del programa.
Amb un càsting que ha seleccionat actrius de tota mena d’ètnies i un attrezzo i ambientació pròpia de bordell de carretera, el programa teatralitza aquestes escenes terribles. Són ficcionades, per descomptat, però com que s’alternen amb les imatges de les dones suposadament reals que expliquen les seves experiències, el programa té l’efecte d’un documental a l’hora d’assimilar el contingut. L’espectador processa el que veu com a real. La realització, a més, es recrea a l’hora de mostrar els cossos de dones amb poca roba, homes que les obliguen a despullar-se i els arrenquen la brusa. La manera com es mostren, una darrere l’altra, escenes de violacions, s’ensenyen diferents maneres de bufetejar les dones i lesionar-les, diferents mètodes per espantar-les i amenaçar-les, és difícilment suportable.
Per descomptat, l’habilitat televisiva que evidencien a l’hora de fingir com a reals aquestes situacions tan vexants i terribles et fa plantejar que molts altres continguts que ens ofereixen poden estar ficcionats sense dir-ho. De fet, no hi ha cap garantia que els testimonis reals ho siguin, perquè ningú ensenya la cara. Però el que Cuatro ha aconseguit amb aquest programa no és denunciar ni conscienciar sinó crear uns catàlegs terribles i sòrdids d’agressions a dones. En comptes de provocar que l’espectador rebutgi aquelles situacions, el resultat és un fals reportatge pseudopornogràfic ideal per excitar les ments més malaltisses que a aquella hora de la nit s’esperen davant de la tele.
