Publicitat
Publicitat

Els dilluns no hi ha peix

Cuques de llum a pulmó lliure

Estrenem l'any a pulmó lliure. No es podrà fumar en cap espai tancat. Els nascuts als anys 60 recordem la normalitat amb què es fumava als hospitals, als ascensors, als taxis (alguns taxis continuen amb perfum de cigarreta) i, per descomptat, als bars.

Fa pocs dies fèiem el vermut en un bar d'un poble de Galícia on la majoria dels clients fumaven. Era diumenge i el local estava ple de famílies amb criatures. Em va xocar observar com els pares permetien, amb tota la tranquil·litat, que els petits inhalessin fum. Per a un català, fumar al costat d'un nadó és gairebé motiu per retirar la custòdia als pares.

Precisament, sovint són els fills els que fan que els pares deixin de fumar. Els programes escolars de prevenció del tabac llancen missatges contundents: fumar mata. Els nens no comprenen com els adults, que ho sabem tot, no som capaços d'entendre-ho.

Ahir vam estrenar la nova llei antitabac. Rondinarem, però en qüestió de pocs mesos ens hi haurem acostumat i ens semblarà inconcebible fumar entre quatre parets. Adaptem-nos a la situació i aprofitem-ho per fer nous amics, més propers que els de les xarxes socials i sense haver de comprar un gos, atès que els gossos i/o bebès connecten persones amb interessos comuns. A les portes dels restaurants s'hi trobaran clients de diferents taules, i embolcallats pel núvol de tabac, s'hi generaran complicitats i converses, potser, més entretingudes que les que els esperen a taula amb la parella de tota la vida.

Els japonesos, que són una cultura desenvolupada, fa anys que no fumen en espais tancats. Passejar per Tòquio a la nit és d'una gran bellesa: a les façanes dels edificis s'hi veuen les cuques de llum , multitud de punts de llum minúsculs que van canviant d'intensitat. Són les burilles enceses dels que estan fumant a la terrassa.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT