Publicitat
Publicitat

BÈSTIES QUE PARLEN

Curset de tast

Això s'està fent més llarg que un dia sense pa. Ep, i no ho dic amb segones, que consti, tot i que un crostonet m'aniria la mar de bé per fer tirar avall tant de mam. No sé quantes en portem: sis?, set? Ai, mare, ja em veig havent d'anar al lavabo abans d'hora, ni que sigui per remullar-me el clatell. Mira que ella ja m'ho ha dit quan sèiem a taula: "Pren-t'ho amb clama", però com que venia de la feina i feia tard he arribat amb la gola seca, tu, i la primera copa me l'he fotut fent un Sant Hilari. Ostres, que bé que se m'ha posat. Fins i tot se m'ha escapat un rotet, petit, no us penseu, que sóc de poble però sé quan he de fer quedar bé la xicota.

Ella ho fa a fi de bé, jo ja ho sé. No vull ni pensar el que li deu haver costat aquest tast. Per això aguantaré el tipus i també aquest últim vi que queda, només faltaria. Tampoc serà gaire difícil. Només es tracta de callar com un puta fent veure que t'ho estàs pensant i apuntar-te ràpid a la proposta del primer que gosa xerrar, com ara aquest pijet del costat que no para de trobar tocs de grosella a tot arreu. Jo, si voleu que us digui la veritat, bons els trobo tots, fins i tot el tercer, que era aspre com una mala cosa, però les notes minerals o l'acidesa no les acabo de plegar. Potser em falten uns quants cursets més, no et dic que no, però això d'haver de definir el gust del vi ho trobo una bestiesa.

Es veu que acabarem amb un vi ranci. Va, em mullaré els llavis, no sigui dit. Ostres, em sembla que aquest no caldrà que me l'expliquin. Té gust d'aquells dinars els dies de festa a cal padrí Ros i el tacte dels seu bigotet quan parava la galta perquè li fes un petó. Té l'olor dolça de resclosit d'aquell celler humit i fosc on, mort de por, entrava cantant per foragitar la por i els ratolins. Ves per on, al capdavall encara tindran raó. Potser sí que es pot definir el gust del vi.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT