DANI ALEGRET

EL MEU DIA SERÀ LABORABLEi alhora festiu perquè combinaré activitats pròpies de qualsevol dissabte amb el concert que fem aquest vespre a Terrassa. Em llevaré cap a les 10 o les 11 -ahir divendres vam tenir concert a Viladecans- i com que és cap de setmana aniré amb la meva parella a comprar alguna pasta al forn. Esmorzarem a casa i després, com sempre faig en els dies de concert, tocaré una mica el piano per escalfar. Sortirem a passejar i dinarem fora. A la tarda tornaré a la feina: el road manager ens vindrà a buscar en un monovolum i anirem amb la resta del grup cap a Terrassa. Allà saludarem els cinc músics que se sumen al grup i els tècnics, i farem les proves de so.

Dinarem alguna cosa lleugera -si no, després no hi ha qui toqui- i farem la xerrada d'abans del concert. És un moment de recolliment en què visualitzem com seran les dues hores d'actuació. Sentiré una mica de nervis: el dia que deixi de sentir el cuquet tot això perdrà la màgia. I faré el meu petit ritual, un ritual que els altres sovint no s'adonen que faig: sempre miro de passar un parell de minuts sol per pensar en tot el que he de tocar i cantar, i per assegurar-me que no cometré errors. Quan l'actuació hagi acabat ens quedarem a signar discos. Com més, millor. I marxarem en el monovolum que ens havia portat, crec que cadascú a casa seva.

Ara que hi penso, però, tots els dies de bolo són per definició laborables i també de festa: els quatre del grup, els cinc músics, el road manager , la gent de l'agència... tots plegats fem molta pinya i ens ho passem molt bé.