DAVID SELVAS

EM LLEVARÉ CAP A LES 9. La nit anterior hi haurà hagut la funció prèvia a l'estrena, així que hauré anat a dormir tard i no m'aixecaré excessivament d'hora. Haig d'anar a la televisió a gravar un parell d'escenes de La Riera . Així que enfilaré cap allà i m'hi estaré unes tres hores. Cal maquillar-se, gravar i tenir paciència de les possibles estones d'espera que hi hagi entre escena i escena. En acabat, aniré a casa a dinar. Intentaré fer veure que és un dia normal. És evident que no ho és, els dies d'estrena no ho són, de normals, però per a mi la millor manera d'afrontar-los és fer veure que l'estrena va ser ahir i avui ja s'ha tornat a la rutina. No és usual que a aquesta hora sigui a casa, ja que hi acostuma a haver assajos, però avui que hi seré intentaré veure La Riera a TV3, tot i que no prometo res. El més probable és que de tant cansament acumulat m'acabi quedant adormint al sofà. No serà fins a les sis que aniré tirant cap al teatre. Allà intercanviarem opinions, impressions i ens prepararem per a l'estrena. Serà un moment de nervis i ganes que s'aixequi el teló. La sala serà plena d'amics i familiars que voldran acompanyar-nos. Cal reconèixer, però, que l'estrena no acostuma a ser el millor dia de tots per anar a gaudir d'una obra de teatre, de fet, cal entendre-la més aviat com un acte social de presentació. Quan s'acabi, anirem a sopar i, aprofitant que demà no haig d'anar a gravar a la televisió, fondre la nit. Tampoc fins massa tard, que ja no tenim edat. Fins que el cos aguanti.