Dani Torrent

Em llevaré aviat, a les vuit del matí. L'horari el porto incorporat i mai necessito despertador. Em dutxaré, esmorzaré, revisaré el correu electrònic i aniré cap a l'estudi. Quan hi arribi organitzaré una miqueta la feina del dia i em posaré a pintar perquè estic enllestint una exposició de quadres. Ara em puc dedicar força a la pintura perquè encara no tinc una data de lliurament del proper treball d'il·lustració. Ja he fet amb anterioritat exposicions -tant individuals com col·lectives-, però sempre és un repte important i cal descobrir nous detalls per créixer artísticament. A més, hauré de dedicar part del matí a preparar la presentació a Barcelona del meu últim llibre, Mi abuelo Carmelo , que es farà a les 19.00 hores a la Fnac de l'Arene¡as. Les trobades amb el públic em provoquen molt de respecte perquè no hi estic acostumat: el treball d'il·lustrador és més aviat solitari. Em quedaré a l'estudi tot el matí i després aniré a casa a dinar i gairebé ja serà el moment d'anar a la presentació. Per sort, cada cop hi ha més gent que s'interessa a casa nostra pel món de la il·lustració. Això està molt bé perquè és un àmbit amb molts professionals excel·lents i reconeguts ja a escala mundial. En el meu cas m'interessa el món dels nens, però no des del punt de vista de la típica innocència infantil. Per això provo d'apropar-me a temes adults i profunds però amb aquesta aparença de l'imaginari de les criatures, que sempre està ple de misteri i ambigüitat. Quan acabi la presentació i el diàleg amb el públic, aniré cap a casa i a dormir d'hora, perquè l'endemà el despertador que semblo portar a l'interior del meu cos torna rà a sonar a les vuit.