Publicitat
Publicitat

D'aquí a Lima

Som a Lima. La capital del Perú és una ciutat desendreçada que tanmateix viu moments excitants: el creixement de l'economia peruana es percep en la quantitat d'estrangers que corren pels carrers de la capital, en el luxe dels hotels i dels restaurants, tots ben plens d'homes i de dones de negocis i d'acadèmics d'arreu del món.

Lima també ens permet veure fins a quin punt el model de creixement econòmic occidental necessita que la societat que l'acull sigui prou madura. No n'hi ha prou creixent tres o quatres anys per damunt del cinc o del sis per cent. Cal estabilitat política, seguretat jurídica, redistribució de la riquesa mitjançant sistemes impositius progressius; cal el compromís de polítics, d'acadèmics i d'emprenedors, i sentit d'estat de sindicats i de patronal. Cal també un sistema escolar i universitari lliure i digne. Cal molta societat. Madurar requereix temps, i requereix classes mitjanes, mesocràcia, valoració del mèrit i de l'esforç... A Lima també s'hi percep la petjada espanyola, la petjada dels encomenderos , la dels que van consagrar la separació de castes del temps de la colònia. La ferida racial és clara, gairebé sagnant. Tot plegat un bon escull per a un país que malda per escapar-se del destí fixat des del temps de l' Imperio .

A Lima el MIT hi ha organitzat la setena trobada internacional de fablabs . És el lloc on ens hem trobat els que participem del moviment de generació d'un model productiu nou per a la societat, basat en el que aporta internet en forma de distribució de la capacitat productiva i d'alliberament de la capacitat creativa. El tema de la trobada és la reflexió sobre com produir de manera eficient i eficaç productes que responguin als criteris d'autosuficiència energètica, autosuficiència financera i generadora de riquesa social i econòmica. En el Fablab7 de Lima la tècnica puntera s'alia amb els que aspirem a fer avançar les nostres societats pels camins de les noves formes de producció.

L'aportació de Barcelona a aquesta reunió limenya és la de definir un model productiu nou per a ciutats que semblen massa consolidades per acollir nova capacitat de producció. No hi ha possibilitat de regeneració de les nostres economies sense explorar els nous territoris aportats per la tècnica de punta: des del disseny fins a l' output en forma de producte tangible, la ciutat ha de voler tornar a ser seu productiva. La gràcia és que ara ja podem fer-ho de manera neta i silenciosa. Passem del soroll dels antics telers al silenci de les noves tecnologies, per tal de fabricar tota mena de productes nous imprescindibles per bastir ciutats i països autosuficients.

Barcelona i el conjunt del continent europeu haurien de voler discutir a fons sobre producció i productivitat. Europa no es pot resignar al fet que siguin els altres els que fabriquin energia, els equipaments industrials, els béns de consum. No ens ho podem permetre perquè ens hi va la supervivència del model social que hem construït amb esforç i sacrificis ingents. El gran error d'Occident ha estat oblidar la importància de no dependre de ningú per consolidar la llibertat i la democràcia. Els europeus, de fet el conjunt de les societats occidentals de matriu europea, vam decidir renunciar a l'esforç de produir i ens vam dedicar tan sols a administrar la riquesa. La crisi financera actual té l'origen en l'oblit de la dimensió productiva de les nostres societats, i això és un error imperdonable que cal corregir immediatament, i alguns hi estem compromesos.

En el segon capítol de la sèrie de televisió Tremm , de la HBO, un dels protagonistes, un professor activista de Nova Orleans, es pregunta quan la societat nord-americana deixarà de mirar-se el melic per tornar a dedicar-se a fer fàbriques, per dedicar-se a formar persones amb gust i ganes per fer. És una molt bona pregunta que ens hem de fer d'aquí a Lima, perquè sense ganes de produir, sense ganes de fer, el món ens el faran els altres. La lliçó de Lima és que les noves tecnologies basades en internet ens permeten imaginar i posar en pràctica sistemes de producció que no només no són els vells esquemes productius millorats (en aquest camp sempre hi haurà algun país emergent fent-nos la competència), sinó que plantegen solucions noves a problemes no resolts com el de l'alimentació, el de l'intercanvi d'informació rellevant acadèmicament, el de l'energia, el de les transaccions econòmiques, el de la construcció d'habitatges, el de la rehabilitació, el de la medicina, el de les arts aplicades...

Cal coratge i cal agosarament intel·lectual, ja ho sé. Però els millors moments de Catalunya han estat els del coratge i els de l'assumpció de la modernitat. És la nostra millor tradició, la que ens encara, lliures, al futur que volem.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT