Daurat? Ni parlar-ne!
A El Periódico d'ahir hi llegíem un reportatge de Ferran Cosculluela sobre la mesquita que es vol construir a Torroella de Montgrí. L'alcalde del municipi, de CiU, ha demanat als promotors del temple (l'Associació de Musulmans i Amics de Torroella de Montgrí) que canviïn alguns aspectes de l'edificació. "Menys arcades d'estètica àrab i supressió del color daurat de la coberta". La raó és que l'edifici "representava una clara falsificació històrica" i "trencava l'harmonia urbana del polígon industrial".
N'hi ha que trobaran que l'harmonia d'un polígon industrial és discutible i que una mesquita daurada i amb arcades no hi seria l'element més lleig. I n'hi ha que diran que aquesta mesquita daurada amb arcades i el Museu Dalí no són tan diferents. Però no seré jo. Jo demanaria a aquesta Associació de Musulmans que demostrin que són, com proclamen, Amics de Torroella de Montgrí i pintin el temple d'un color menys llampant, per exemple, beix. Els demanaria el mateix si -posem per cas- al projecte s'hi hagués previst una teulada de pissarra i palmeres i canyissos polinèsics, perquè Torroella no és Port Aventura. I perquè és d'esperar que l'acollidora Catalunya tingui, ben aviat, una mesquita en cada ciutat i llogarret. I quan això s'esdevingui, que cada una d'aquestes mesquites sigui daurada i tingui arcades alterarà el paisatge secular, que tant atreu el turisme de qualitat i no de borratxera. I les capses de les galetes Birba hauran de dur, al costat del dibuix del campanar, un minaret daurat. I passarà com amb les estàtues humanes. Que una és exòtica, però dues-centes alteren el paisatge urbà. I l'altre problema és que algunes criatures de P-4 que conec, en veure el daurat, tindran síndrome de Stendhal. I jo li hauré de dir a la meva pubilla: "Si et vaig dir que no creiem en la religió catòlica (que és la veritable), encara creiem menys en la musulmana, per molt color daurat que tingui!" Acabàramus .
