Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

David Campos

Ballarí i coreògraf, presenta al Teatre Goya una adaptació de Giselle i la converteix en una víctima de la violència masclista

Quan sona el despertador t ot és una sorpresa. El dia de funció sempre hi ha informacions d'última hora. Vigilo molt l'esmorzar, així que menjaré fruita, em donarà energia per funcionar moltes hores. Res a veure amb un cafè. A les 9 h obriré l'estudi, a Santa Coloma, i serà el moment més tranquil del dia, perquè a les 9.15 h ja començarà la tempesta: trucades del teatre i dels tècnics per veure com ha anat el muntatge dels projectors i la pantalla. L'espectacle té una logística complicada i tot es pot multiplicar per mil. Faré un preescalfament de tres quarts d'hora i a les 10.15 h començaré la classe tècnica rigorosa amb els ballarins: barra, adagios , salts i elevacions. Estarem ultimant detalls de la coreografia fins a les 13 h, que marxaré a dinar cap a casa. Menjaré un bistec i pasta o arròs, però sense relaxar-me. El dia de funció tens unes vibracions diferents i una sensació d'alerta constant.

A les 16 h aniré cap al teatre. La Irene, la meva dona, que és la directora, començarà la clase amb els ballarins i jo estaré amb els tècnics, perquè tot estigui perfecte. Abans de la funció faré un assaig general per als nens de les escoles de dansa. Aquesta és una de les parts més maques. Són molt curiosos i s'impliquen molt, són els futurs ballarins i espectadors. A les 21 h començarà la funció, però no arribaré a casa fins a la mitjanit, exhaust i amb el cap actiu. Obriré una ampolla de vi amb la meva dona i comentarem l'actuació.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT