David Cirici

Aquest és un dissabte a mb nens . Estic separat i tenim la custodia compartida. Ens llevarem ben d'hora perquè el nen té partit de futbol. Juga de central amb l'Europa, i ens espera un partit molt important a Sant Just Desvern. Esmorzarem fort i deixarem la meva filla a casa connectada a internet. A les vuit ja serem al camp. M'apassiona el futbol dels nens. Molt més que el dels adults. De fet, m'he aficionat al futbol perquè el meu fill hi juga. El joc és més senzill que el dels grans, i la resta de pares me n'ensenyen. A més, m'agrada molt mirar-me les mares d'altres nens. També n'hi ha de separades. Quan acabi el partit recollirem la meva filla i anirem a passejar pel centre de Barcelona. Vull anar a visitar la botiga d'un amic. Es diu Gidlööf i l'acaba d'obrir al Born. Hi venen mobles antics danesos i de disseny. És com un trosset dels Encants, però de Dinamarca. Ho aprofitarem per passar per la Boqueria, on compraré una mica de peix fresc per fer un dinar senzill i bo. Jo sóc el cuiner principal des de sempre, m'agraden molt els fogons. La tarda la dedicaré a llegir i a respondre trucades i correus electrònics. És impressionant la feinada que dóna la vida de premiat! Des que he guanyat el Prundenci Bertrana que la safata d'entrada bull. Quan no existia l'e-mail no era tan senzill contactar amb algú. A l'hora de sopar vindrà una cangur i jo aniré a casa el meu germà Cristian perquè és el seu aniversari. Li regalaré una bona novel·la, Llibertat de Jonathan Franzen. Hi serem tots els germans, en som cinc, i la mare, que ja té 95 anys.