Decàleg per a dies difícils

1Fa tot just una setmana milers de ciutadans van convertir el que el govern central definia entre “res” i “pícnic” en una operació audaç executada per ciutadans anònims, més de dos milions de vots, i una brutal repressió a la vista de tot el món. Els fets de l’1 d’octubre, amb les imatges de les urnes, la resistència passiva i la violència i intimidació policials han canviat completament el tauler de joc. S’ha dibuixat un nou marc i fer política és anar ajustant l’acció a les noves variables.

2El referèndum és un missatge polític de primera magnitud dirigit des de la dignitat de molts ciutadans al món sencer però sense haver-se pogut celebrar en les condicions per ser reconegut internacionalment ni per tota la societat catalana. El principal valor del referèndum és el missatge de determinació i civisme de tots els ciutadans que van protegir els col·legis, que van continuar votant i que van obligar el ministre de l’Interior, en plena demostració de la seva incompetència, a retirar l’operatiu a partir del migdia.

3La mobilització de repulsa dels fets de l’1-O que es va poduir el dia 3 va ser multitudinària, pacífica, cívica i transversal. Va demostrar els valors fonamentals d’aquesta societat, que són els mateixos amb què sempre s’ha respost des de la recuperació de la Generalitat. Aquella mobilització representa bé la majoria social que apareixia en les enquestes a favor del dret a decidir sobre el futur col·lectiu.

4El rei Felip VI ha perdut l’oportunitat d’actuar de factor moderador com un cap d’estat inclusiu i pacificador. El seu mandat ha quedat segrestat per l’esperit castrense homogeneïtzador per damunt de l’esperit del civisme i la concòrdia. Malgrat l’agressivitat de l’operatiu policial amb què el govern del PP va reaccionar quan va adonar-se que no havia aconseguit prevenir el referèndum, el cap d’estat no va fer ni un gest. Ni tan sols un gest dirigit als seus súbdits consternats per la violència exercida als carrers i a les escoles de tots.

5Catalunya i Espanya necessiten rebaixar la tensió i qualsevol gest que ho procuri serà intel·ligent. Les paraules del portaveu del govern del PP en referència a negociacions amb “armes sobre la taula” són un insult més a una societat que no les ha utilitzat mai, una irresponsabilitat més. Totes les forces parlamentàries no sobiranistes podrien haver condemnat una operació desproporcionada i mal plantejada, i haver demanat la dimissió del ministre de l’Interior, i encara són a temps de facilitar la retirada d’uns efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que generen intranquil·litat a molts. Catalunya té la seva policia. Els valors de la millor Catalunya son els de la llibertat, la democràcia, la convivència cívica. La no-violència. Són el marc que ha de guiar qualsevol acció en aquest moment per mantenir el ciment d’aquesta societat.

6L’ofensiva econòmica només pot respondre a la tendència suïcida de la política i a una voluntat d’empobrir Catalunya a costa d’afectar també la reputació conjunta. Espanya i Catalunya tenen reputacions creuades i l’oportunisme d’intentar créixer perjudicant una de les principals economies de l’Estat és fer-se l’harakiri, com advertia divendres l’FMI. Debilitar l’economia és una forma més de deslleialtat, quan per negociar es necessita una confiança trencada des de fa molts anys entre governs. Les empreses continuaran actuant a Catalunya, on tenen bona part dels seus negocis, i seran les primeres interessades a conservar els seus clients. La preocupació dels ciutadans pels efectes de la incertesa economica és legítima i des de divendres es troba a faltar una resposta a aquells que aixequen la persiana cada dia.

7Estar intensament convençut de les teves raons no significa guanyar. Si no, que l’hi expliquin a algunes d’aquelles velletes que tan dignament van anar a votar diumenge o als meus avis en la Guerra Civil. Tenien raó, tenien dignitat i van perdre estrepitosament. Cal pensar estratègicament, evitar els errors que pot accelerar la pressa i esforçar-se a a ampliar i sostenir el front intern i el front exterior amb solidesa i de manera exemplar de cara al món i de cara a molts espanyols als quals l’actuació del govern del PP també els sembla un despropòsit. És clau mantenir les institucions. Perilla l’escola catalana, els mitjans de comunicació públics i els Mossos. El govern de la Generalitat, ara mateix, no està encara en disposició d’afrontar amb garanties d’èxit una independència immediata i ha quedat demostrat en el debat intern que ha viscut aquesta setmana.

8És moment de mantenir la unitat dels partits que han arribat junts al referèndum i procurar per la concòrdia. D’instar els partits no sobiranistes a la lleialtat amb el país. És fonamental que els comuns i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, romanguin al costat de les institucions catalanes. El PSC ja ha triat.

9Cal preguntar-se si és útil donar raons als que volen actuar amb tota la força de la seva naturalesa autoritària. Busquen la coartada desesperadament i cal evitar donar una coartada internacional a la línia dura.

10Quan els temps es posen durs, els durs es posen a jugar. Cal lucidesa i valentia, no temeritat. Diumenge passat alguns creien que els ciutadans estarien agenollats i els van trobar drets. Ara creuen que se’ls posarà fàcil que arrasin les institucions. Per empènyer a la unilateralitat que s’utilitzaria com a coartada. Això no és una efervescència, és un moviment sòlid, transversal i creixent. Actuem amb intel·ligència a l’altura d’aquests temps que ens ha tocat viure.