Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Decebre i decepcionar (2)

D issecar i disseccionar són un exemple extrem de doblet que, per arrelament en l'ús i una clara diferència de sentit, cal fer conviure en l'estàndard. Però el DIEC2 no admet disseccionar i, en canvi, recull influenciar , tot i que in fluir el podria fer prescindible.

En castellà, sempre que diuen influenciar podrien dir influir . El contrari no és cert perquè influenciar només pot ser transitiu. No poden influenciar en/sobre una cosa ni poden dir que algú influencia mucho, però és igual de bo él la influye mucho que él la influencia mucho .

L'IEC, en canvi, condemna tant l'ús no transitiu d' influenciar -que, en efecte, sona estrany i pocs veuen bé- com el transitiu d' influir -que tothom fa anar amb naturalitat-. Veu correcte l'ha influenciat molt i incorrecte l'ha influït molt .

És un més dels excessos noucentistes de l'actual normativa. Volent fer la llengua més perfecta, la fa més artificiosa i, per tant, gratuïtament difícil. No admetent que castellà i català van, en aquest punt, en paral·lel, inventa una diferència que ningú percep.

Per sort, en casos així, la norma s'ignora. La majoria dels mitjans i molts dels nostres millors escriptors fan servir l' influir transitiu.

En l'ús real, influenciar seria prescindible i, tanmateix, s'admet, igual que s'admet l'adjectiu influïble al costat d' influenciable . Per què? Perquè si una paraula és genuïna i es fa servir, el fet que no sigui estrictament necessària no és prou motiu per tancar-li la porta. (Continuarà.)

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT