Declivi i triomf de la Nueva Mallorca
Ara que tot sembla indicar que tindran força temps per reflexionar sobre la ingratitud humana, l'expresident Jaume Matas i el seu esbirro, el somrient periodista Antonio Alemany, farien bé de dedicar també alguna estona a meditar sobre el llegat d'aquella Nueva Mallorca que un dia varen liderar. Nueva Mallorca va ser el campanut nom amb què es va batejar, des de l'edició balear de l'admirable diari El Mundo (on Alemany escrivia i manava bastant en aquella època), tot un projecte de govern que s'aguantava damunt tres potes: creació de riquesa (especulació i explotació urbanística a l'engròs), configuració i exaltament d'un quadre nítid d'elits dirigents (corrupció i nepotisme a balquena) i foment de l'esperit nacional (pedagogia de martell i xerrac per mirar de convertir aquests illencs semisalvatges en espanyols de profit). Van ser anys de glòria per al PP illenc, quan Matas era el líder indiscutible (venia de ser ministre a Madrid!) i Antonio Alemany i Eduardo Inda jugaven a fer de ventrílocs de la molt honorable figura presidencial, a còpia d'editorials, columnes d'opinió i discursos intensament autoaplaudits, a la manera de les foques.
L'invent, val a dir-ho, va funcionar magníficament durant la legislatura 2003-2007, fins que, contra pronòstic, tant Matas com abans el seu mentor Aznar (reencarnat en el candidat Rajoy) van cometre el descuit de perdre les eleccions. Aleshores, a Matas li va faltar temps per sortir pitant cap als EUA (cal felicitar la prestigiosa consultora PricewaterhouseCoopers per la seva política de fitxatges d'assessors), mentre Inda feia el mateix cap a Madrid (per dirigir el diari Marca ) i Alemany continuava piconant catalanistes i ecologistes des del magnífic digital Libertad Balear , que Matas li havia deixat com a penyora pels serveis prestats. El projecte de la Nueva Mallorca havia sofert així un entrebanc empipador, però tot era qüestió de deixar que les malèvoles esquerres illenques s'enfonsessin sota el pes de la seva inèpcia (com efectivament van fer) per tornar a l'atac amb renovades energies.
Llàstima que, durant el parèntesi, al no menys malvat govern de Zapatero se li acudís posar en marxa la Fiscalia Anticorrupció a Balears: la resta ja és història, fins a l'oprobiosa jornada d'ahir, en què els últims trenta anys d'història de les Illes van quedar resumits en les 172 pàgines d'una sentència. Sembla que Matas podrà organitzar alegres trobades d'antics companys de govern al pati de la presó, i que Alemany, que sempre ha presumit de literat, tindrà l'ocasió perfecta per escriure el seu De profundis particular (tot i que, més que Oscar Wilde, ell sempre va preferir citar malament els idealistes alemanys). Però no tot són males notícies: tot i que ometent-ne el nom, l'actual govern de Bauzá i companyia s'està esforçant de valent per dur a terme el projecte de la Nueva Mallorca a ritme de blitzkrieg i velocitat supersònica. Veurem si, d'aquí uns anys, n'hem de tornar a parlar sota la tutela d'un jutge.
