Publicitat
Publicitat

Dèficit relaxat, reformes contundents

Amesura que van passant els dies es va clarificant l'escenari macroeconòmic per a l'any 2012, que no és altre que una caiguda del PIB d'entre l'1% segons les previsions de la Comissió Europea i l'1,7% segons les de l'FMI o Funcas. Aquest escenari, juntament amb l'objectiu de dèficit a assolir, serà el que condicionarà els pressupostos generals de l'Estat per al 2012. Cal tenir present que el pressupost és una llei en què s'estableix una estimació dels ingressos i una previsió de les despeses. L'estimació del volum d'ingressos ve determinada per l'evolució de l'economia, ja que aquesta incideix directament sobre les bases imposables dels impostos, i per les mesures fiscals que emprengui el govern. Es tracta d'una previsió dels recursos que es preveuen liquidar. En canvi, pel que fa a les despeses, el pressupost fixa la quantia màxima per a cada partida. En la mesura que les previsions d'ingressos no es compleixin i les despeses no s'adeqüin a la baixa, es produiran tensions en el nivell de dèficit.

Per tant, és imprescindible conèixer en les properes setmanes el nivell de dèficit públic que l'estat espanyol es compromet finalment a assumir amb la Unió Europea. Cal saber si serà un volum que suposi el 4,4% del PIB, com estava previst en el programa d'estabilitat, o si davant la situació econòmica aquest dèficit es pot relaxar fins al 5,5% o al 5,8% que Rajoy va presentar ahir com a mesura de pressió des de Brussel·les. Sembla que la Comissió Europea no es planteja revisar l'objectiu fins al maig. Ara bé, inclús si el compromís del dèficit s'establís a l'entorn del 5,5%, la reducció del dèficit en què es va tancar l'exercici 2011 (del 8,51% del PIB) al 5,5% seria un fet històric. De fet, l'any 2010 es va reduir en relació al 2009 només en 1,8 punts i en el 2011 un escàs 0,8%. El 2012 estem parlant d'entre uns 3,0 i uns 4,1 punts. Amb aquestes dades ja es pot avançar que l'any 2012 serà altament complicat socialment i que el compliment d'aquests nivells de dèficit pot agreujar més la crisi actual. Poder fer una transició més suau cap a una situació de sanejament dels comptes públics és avui una condició necessària per no caure en una espiral molt perillosa.

Ara bé, no és d'estranyar que des de Brussel·les no cedeixin en la relaxació dels compromisos adquirits, atès que l'any 2011 el compromís era d'un dèficit del 6% del PIB i, finalment, ha estat del 8,51%. És a dir, s'havia de reduir 3,2 punts en relació al 2010 i només s'ha reduït 0,8 punts. A més, el fet d'esperar a presentar els pressupostos generals de l'Estat després de les eleccions andaluses tampoc ajuda a mantenir la credibilitat. Aquesta manca de compliment dels compromisos adquirits té com a conseqüència, també, una reducció de la capacitat d'obtenir finançament en els mercats internacionals, de manera que augmenta el cost financer d'aquest endeutament, és a dir, els interessos. Per tant, en aquests moments és imprescindible donar mostres de seriositat i credibilitat de cara a l'exterior amb l'objectiu que ens rebaixin el nivell del compromís de dèficit.

La reforma laboral i la reforma del sistema financer ajuden a donar senyals en aquesta línia, però malauradament no són suficients. Seran imprescindibles unes actuacions pressupostàries molt restrictives en la línia d'un augment dels ingressos, és a dir, increment d'impostos, i una forta reducció de les despeses, tenint en compte que la partida de pagament d'interessos va augmentant a ritmes anuals propers al 10%.

Quant a la vessant dels ingressos, tot i que el president Rajoy negava (ara ja només evita) parlar d'un augment de l'IVA, tot sembla indicar que sigui l'actuació més eficaç per diversos motius. Primer, perquè a nivell de la Unió Europea tenim el tipus impositiu més baix excepte Xipre i Luxemburg, que el tenen al 15%. La mitjana comunitària és del 21%. Segon, perquè no perjudica les exportacions, atès que els béns i serveis destinats a l'exportació estan exempts d'IVA. Tercer, perquè implementar una pujada de tipus en aquest impost és molt fàcil i té un efecte immediat. S'espera que els impostos especials (hidrocarburs, tabac i alcohol) segueixin la mateixa tendència. Ara bé, un augment dels tipus impositius s'entén com una mesura d'urgència que no ha d'amagar la necessitat de fer una reforma impositiva a fons. En el cas de l'IVA, per exemple, cal revisar tots els règims especials, el sistema de mòduls, els béns i serveis que estan gravats al tipus reduït i superreduït i les exempcions, a banda de lluitar fermament contra el frau fiscal. Cal fer una reforma que permeti ampliar la base imposable i que elimini tractaments favorables. És evident que aquestes reformes demanen temps, però de la mateixa manera que s'ha fet la reforma laboral i la financera, ara cal posar a l'agenda una reforma fiscal de caràcter estructural.

Pel costat de la despesa es pot preveure una nova reducció dels salaris dels treballadors del sector públic, però, de nou, és una mesura d'urgència. Cal, també, fer una reforma en profunditat de la funció pública a mitjà termini. És necessari replantejar-se qüestions com l'accés a la funció pública, la carrera professional, les diferents vies de contractació i el sistema retributiu, entre d'altres.

Per tant, ens esperen uns pressupostos fortament restrictius, amb un cost social important i amb el risc que ens condueixin cap a una espiral de crisi. Per això és imprescindible una relaxació amb els nivells de dèficit, però, a canvi, és necessari emprendre un conjunt de reformes contundents en l'àmbit del sector públic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT