Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

'Déjà-vu'

A Consell de Cent, fent cantonada amb Bailèn, hi ha un establiment que s'anuncia com a "pastisseria degustació". A l'aparador hi ha tot de coques salades d'un aspecte immillorable que, per la forma, diries que volen ser coques de recapte, i pel farcit, pizzes. Hi entro. N'hi ha tres per encetar que tenen al damunt tres trossos cadascun de la mida d'un sobre.

"Voldria un trosset de coca", li dic a la dependenta. I afegeixo: "Me'n podria tallar un tros que fes la meitat del que té aquí al damunt?" Però em diu que no. Si vull un tros de coca haurà de ser només de la mida que hi ha tallada allà al damunt.

Li dic que moltes gràcies, doncs, i faig per anar-me'n, però m'atura. "Només són dos seixanta", m'adverteix, com si jo no volgués tot el tros de coca per gasiveria. I aleshores li dic que el problema no és el preu, sinó la gana que tinc. I li dic allò que ja és un clàssic: que si em fa la mercè de tallar-me un d'aquells trossos per la meitat o si per ventura pot encetar alguna de les coques i tallar-me-la a la mida de la meva gana, jo li pagaré l'esforç (que valoro) amb els dos euros amb seixanta. El que em sap greu -li explico- és endur-me tot el tros de coca per, després, llençar-ne la meitat. Però es queixa: "És que, si te'l tallo, m'ho desmuntes tot..." I m'ofereix de comprar qualsevol altra cosa.

Que una fornera et digui que no et pot tallar un tros de coca a la mida que tu vols "perquè l'hi desmuntes tot" pot semblar excèntric, perquè els productes de pastisseria, justament, estan fets per ser tallats. Però no sempre és tot tan fàcil ni vulgar. La física quàntica ens explica que entremig de dos estats d'una partícula (tros de coca) no hi pot haver un tercer estat (la meitat del tros de coca). Suposo que és això. O que la fornera cobra un sou de pena i tallar la coca li resulta una feina feixuga i intolerable.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT