Publicitat
Publicitat

Del foc de l'Empordà a les brases d'Eurovegas

En la ressaca dels focs de l'Empordà, l'èmfasi s'ha tornat a posar a aplaudir l'heroisme i bona feina dels bombers, i a perseguir i denunciar els incívics de la burilla. Perfecte i molt bé. El debat sobre la gestió de l'entorn natural (boscos, ramaderia, agricultura, urbanisme...), complex i més a llarg termini, ha sonat a música celestial. Que bona gent que són els ecòlegs, oi? Però d'aquí quatre dies els haurem oblidat. I fins al pròxim incendi.

El debat té, ben mirat, una connexió amb l'altre gran xou territorial que divideix la societat catalana: Eurovegas. No busqueu cap relació directa entre els puros d'Adelson i el foc. No va per aquí. ¿Per què, en lloc del Parc Agrari del Llobregat, a ningú no se li ha acudit d'instal·lar Eurovegas als Aiguamolls de l'Empordà? Allà també hi ha ramats de turistes, els creuers de luxe ja fan parada a Roses, l'oferta d'oci enlluerna, tenim el casino de Peralada i les prostitutes fa temps que campen per les carreteres. Què més voleu?

Si creiem sacrificables les verdures del Llobregat, també podem prescindir dels ocells empordanesos. Si Eurovegas no és incompatible amb el turisme de qualitat de Barcelona, tampoc té per què ser-ho amb el de l'Empordà. Al complex del multimilionari nord-americà hi podríem donar un aire dalinià que faria les delícies dels jugadors: no oblidem que André Breton va rebatejar el geni de Figueres com Avida Dollar. El foc? Tenir cura del camp i del bosc? Res, home, Eurovegas! Al capdavall, tot plegat és surrealista.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT