Publicitat
Publicitat

Delictes recomanables

Quina és la tradició més antiga de Catalunya? Segurament la matança del porc. Només calen una masia, un ganivet i un porc, i tots tres existien abans que Catalunya. Avui en dia la matança del porc està prohibida per llei. Però, naturalment, a les masies es continuen matant porcs, s'esquarteren i es venen per sota mà. Jo els ho recomano.

Funciona així. Vostè es posa d'acord amb el pagès, que li adjudicarà i alimentarà un porc. Quan s'ha engreixat, vostè i els seus amics es presenten a la masia. De matinada, com totes les execucions. El pagès mata el porc i l'esquartera. Se'n fan botifarres, s'emboteixen fuets, bulls i llonganisses. La carn fresca ja es pot endur. Els embotits s'assequen un parell de setmanes i ja es poden recollir. En total, un porc de cent quaranta quilos ens pot sortir per una mica menys de sis-cents euros. Si tenim en compte que és una carn exquisida, i que podem fer-ne tantes parts com es vulgui amb els amics, és un negoci rodó. I una magnífica experiència. S'entén que en temps no tan pretèrits la matança fos tota una institució social. Més enllà d'una festa, devia ser un dia enfeinat, gairebé frenètic. I la tasca en comú servia per refermar els vincles de solidaritat. Així doncs, per què es persegueix la matança del porc?

Hi ha, òbviament, una irrefutable qüestió de sanitat pública: si tothom pogués matar porcs, i de qualsevol manera, la triquinosi liquidaria més gent que el gas mostassa. Però també hi pesa un factor moral, la marca dels nostres temps. Que un pagès mati un porc es considera cruel. Que un escorxador en mati milers, correcte. I amb un afegit: que portes endins dels escorxadors la mort es fa invisible. Com si no existís.

Hem arribat a un punt d'exclusió, gairebé negació de la mort. Considerada obscena, ens repel·leix. Ens relacionem amb la mort de la mateixa manera que els nostres avis amb el sexe; l'hem reclòs als escorxadors de la mateixa manera que abans es tancava el sexe als confessionaris.

Abans el porc es matava de la següent manera: quatre homes forçuts agafaven el porc, cadascú per una pota, i el giraven sobre una planxa. Com és natural, la bèstia es resistia i se sacsejava. I quan notava el ganivet al coll, encara més. Avui en dia es fa servir un altre mètode, a l'aire lliure. Es deixa que l'animal surti de la porquera. En el nostre cas era una truja amb dotze mugrons. Quan és fora, prop d'un tractor, algú li posa una bossa de plàstic al cap. Els porcs, com els homes, tendeixen a quedar-se quiets quan perden la vista. Aquesta immobilitat s'aprofita per lligar-li una pota del darrere a la pala del tractor. Acte seguit, el tractor eleva la pala. La truja no entén res: de cop i volta aquella enorme bèstia es veu suspesa com un sac de boxa, cap per avall, i transportada. El tractor es mou i la porca no gesticula, no emet el mínim soroll. Potser perquè la sang li ha pujat al cap, potser perquè la postura és tan insòlita que l'instint no preveu resposta. O potser perquè, ai las!, la truja confia en l'home del tractor.

Quan el tractor arriba a prop de la planxa on la porca serà esquarterada, el conductor atura el motor, baixa de la cabina i se situa rere l'enorme cos que penja i oscil·la lleument. Pren un gran mall i colpeja el crani de color rosa amb totes les seves forces. És metall contra os però sona un "catacroc" com de pedra contra pedra. I aquí sí que la truja, per fi, brama. Uns xiscles curiosíssims, extravagants, perquè més que gemecs de dolor sembla que siguin una protesta indignada, com dient: "Això no m'hauria de passar a mi". Però sí que li ha passat. Un segon "catacroc" i calla, no se sap si morta o estabornida. Aleshores apareix un senyor petitó i prim, vell però molt àgil, que li clava un ganivet al coll. "Txas!". El ganivet entra i surt finament, la sang brolla com d'una aixeta. Ningú s'ha recordat de posar el gibrell a sota, i la sang crea un rierol vermell. Una gallina hi acut corrent, esbojarrada, a picotejar la sang. Un minut abans aquesta gallina compartia cuques amb la porca que, suspesa, estremeix les potes.

I això va ser tot. En menys de mig minut aquell animal gran, pletòric, havia transitat de la vida a la mort. El que deia de l'excés de dramatisme: a la masia tot seguia igual, com un hotel quan marxa un client. Allò extraordinari és que la mort sigui un fet tan ordinari. Però ens entestem a negar-la; o no volem parlar-ne o l'envoltem de fantasies cruentes. I la pregunta és: com podrem arribar a comprendre la vida si n'excloem la mort? És com si volguéssim ensenyar a nedar algú prohibint-li l'aigua. Tots els nostres nens haurien de presenciar la matança del porc.

Diuen que els porcs són d'allò més intel·ligents. Què devia estar pensant, la nostra truja, just abans que la matessin? A mi em va semblar que no gaire res. Quan li van posar la caputxa ensumava el terra, la mar d'interessada en les cuques que endrapava. I de cop i volta, "txas!", caputxa al cap, potes amunt. I tururut viola! Ja ho deia John Lennon: la vida és allò que ens passa mentre fem plans.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT