Publicitat
Publicitat

Demagògia electoral

P olítics a l'exili! A l'antiga Grècia hi havia un mecanisme destinat a salvaguardar la democràcia que avui, com a a mínim, ens pot semblar poc ortodox. D'acord amb la voluntat de l'assemblea, els ciutadans grecs escrivien en un tros de ceràmica -anomenat ostrakón- el nom d'una persona que creien que era un perill per al seu sistema polític. Si un individu recollia més de sis mil vots, havia de marxar durant deu anys a l'exili, malgrat que, tot sigui dit, se li conservaven tant la ciutadania com els béns.

Protagonismes caducats. Aquesta mesura tan dràstica m'ha vingut sovint al cap al llarg de la campanya electoral: enmig de l'insofrible debat entre Rajoy i Rubalcaba; mentre contemplava caps de cartells tocant la bateria o entonant cançons del duet Pimpinela sense cap tipus de vergonya, i en sentir dia rere dia, de boca d'alguns il·lustres candidats, uns arguments i unes idees més suades que les natges d'un corredor de marató. Però per damunt de tot, el que m'ha tret de polleguera ha estat el revival d'una estrella dels vuitanta: Felipe González.

Batman i Robin. Molt magres deuen veure els estrategs socialistes les possibilitats de capgirar les enquestes quan han decidit desenterrar els cadàvers polítics del duet Felipe-Guerra per donar-los un protagonisme molt superior al d'altres campanyes. Gairebé 30 anys després del seu esclatant triomf del 1982, Felipe i Guerra, talment com Batman i Robin contra la maldat pepera, han capitalitzat l'atenció a base de reencarnar-se en una mala còpia de qualsevol humorista d'aquells que apareixen al Club de la Comèdia.

Els descamisats, de nou. Perquè no em negaran que, avui en dia i després de tot el que sabem sobre aquests personatges, sentir de nou Alfonso Guerra apel·lar a la justícia social o als drets dels més desvalguts sona més fals que la presència de Mayor Oreja en un acte de Bildu. Pel que fa a Felipe, quatre tòpics amanits amb la dosi necessària de demagògia i, com a novetat en l'acte de l'Hospitalet de Llobregat, la seva competició dialèctica amb Duran i Lleida per veure qui la té més llarga (òbviament, em refereixo a la capacitat de treball).

Manca de vergonya. Ara bé, el moment en què l'expresident espanyol va reblar el clau va ser quan, al Pavelló Font de Sant Lluís de València, va aconseguir no envermellir com un pebrot en respondre a un grup de simpatitzants de la causa sahrauí que havien interromput el seu parlament: "El pressupost per sostenir els camps de refugiats [situats a Tindouf, al desert algerià] és en un 80% del govern d'Espanya. Potser cal recordar-ho. Si el govern d'Espanya no fos solidari amb aquell poble, no hi hauria pressupost internacional per sostenir-lo". Moltes gràcies, paisha!

Felipe solidari. Potser li hauríem de refrescar la memòria a l'antic company Isidoro. I explicar-li la vergonyosa descolonització espanyola del Sàhara Occidental, que és la causa principal que encara avui desenes de milers de persones hagin de viure en camps de refugiats en un dels llocs més inhòspits del planeta. Fins i tot, hauríem de recordar-li les seves paraules, l'any 1976, en aquests mateixos camps de Tindouf: "[...] La major part del poble espanyol, la més noble, la més bona, és solidària amb la vostra lluita. [...] Sabem que la vostra experiència és haver rebut moltes promeses mai complertes. No vull prometre res, sinó comprometre'm amb vosaltres i amb la història. El nostre partit estarà amb vosaltres fins a la victòria final".

Blowin' in the wind.Sis anys després, quan va arribar al poder, aquestes paraules, com diu la cançó, se les havia endut el vent. I Felipe -a diferència del paper jugat per l'executiu portuguès en el procés que va dur a la independència del Timor Oriental el 2002- mai no va tenir la valentia d'assumir les seves responsabilitats com a govern de l'antiga metròpoli. Per això, apunto el seu nom en el tros de ceràmica amb què començava aquest article. No pas per enviar-lo a l'exili ni perquè cregui que avui és un perill real, però sí perquè d'una vegada deixi de donar-nos lliçons. Sobretot pel que fa al significat de paraules com coherència o dignitat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT