Democràcia o feudalisme?
La democràcia és un règim polític; per tant, un sistema de govern (i d’autoritat), de repartiment del poder i d’enquadrament social. L’escepticisme de Churchill és útil: no estem parlant del paradís, estem parlant “del pitjor sistema de govern dissenyat per l’home, amb l’excepció de tots els altres”. Què n’hem d’esperar que no donin els altres? El reconeixement de la ciutadania en pla d’igualtat (la política ha de ser un poder a l’abast dels que no tenen poder). Una cultura de la inclusió que permeti incorporar els sectors més diversos de la societat. I capacitat per limitar els abusos de poder, sobre la base d’una real i efectiva divisió de poders i d’una opinió pública lliure.
En cap dels tres requisits treu nota alta la democràcia espanyola. L’empoderament ciutadà és limitat quan els grans partits miren més cap a dalt que cap a baix, atrapats en unes elits molt instal·lades. El marc del possible és molt estret. I la capacitat d’inclusió molt limitada. Tot el que fa nosa s’estigmatitza amb l’etiqueta de populista, que no té cap rigor descriptiu.
Però pitjor són, si és possible, els resultats en la limitació dels abusos de poder. Malament rai quan s’han gastat 53.000 milions de diner públic per rescatar els bancs, sense expectatives de recuperar-los. Una xifra oficial que César Rendueles en el seu llibre En bruto eleva a cent mil milions, que significaria “que la totalitat de la població activa hauria de treballar cinc setmanes de franc per poder-ho pagar”. ¿Democràcia o feudalisme? No només això: la corrupció creixent demostra moltes fissures en el sistema de controls polítics i judicials. L’hegemonia del poder executiu sobre tots els altres completa un escenari d’autoritarisme larvat. Un exemple recent: el Constitucional ajorna la decisió sobre el recurs del Parlament espanyol contra el govern del PP per impedir-li exercir la funció de control de l’executiu. Què esperen? Que Rajoy estigui en funcions per quarta vegada? Una democràcia inclusiva ha de ser capaç d’escoltar i d’ampliar el perímetre del possible perquè tothom hi pugui trobar el seu model de relació. Si no, és que té el motor gripat.
