Dependre de l’Estat a través del FLA, una arma de doble tall

Des que el 2012 es van tancar els mercats per a la majoria de comunitats autònomes espanyoles, en estat de fallida tècnica per la falta d’ingressos i liquiditat, l’Estat s’ha convertit en l’únic banc i en el principal creditor de Catalunya a la través del FLA (fons de liquiditat autonòmic). Aquesta dependència ha anat creixent fins al punt que, a finals d’any, la Generalitat calcula que el 74% del seu deute estarà en mans de l’Estat. Aquesta evolució té dues lectures: una de positiva i una de negativa. La negativa és que mentre la Generalitat depengui del FLA per finançar-se, el seu autogovern financer, que ja era limitat abans, passa a ser pràcticament nul. De facto, doncs, la Generalitat està intervinguda per Madrid i sotmesa a una multitud de controls per vigilar la seva despesa. Fins al 20 de novembre passat això era així no només per a Catalunya sinó per a una majoria d’autonomies, però a partir d’aquell dia les condicions de control que han de suportar les institucions catalanes són més exhaustives pel sol fet que són sospitoses de separatisme.

La qüestió és que a finals d’any la Generalitat deurà al Tresor espanyol la gens menyspreable xifra de 50.000 milions d’euros. Com solen dir els economistes, si deus diners tens un problema, però si deus molts diners el problema el té qui te’ls ha prestat. En unes hipotètiques negociacions d’independència i repartiment d’actius, aquests 50.000 milions poden ser una eficaç palanca per pressionar no només Espanya, sinó fins i tot els creditors internacionals que confien que Madrid els podrà retornar els diners que els deu. Si Catalunya no paga, l’estabilitat financera d’Espanya estarà en perill, de manera que és raonable pensar que la comunitat internacional serà la principal interessada a imposar una taula de negociacions.

Sigui com sigui, però, el que és evident és que l’Estat ha aprofitat la crisi per reduir a la mínima expressió l’autogovern de què disposava Catalunya i que dependre del FLA rebaixa la Generalitat a una mera unitat descentralitzada de despesa. Per això resultarà especialment interessant veure quina alternativa proposen els partits espanyols en la tan anunciada i mai realitzada reforma del sistema de finançament autonòmic. Els antecedents no són gaire esperançadors.