05/12/2010

Des de la Wikixina

4 min

Mentre els diaris nord-americans esbombaven a tota plana els secrets de Wikileaks, se’m va acudir preguntar-me: ¿i si a la Xina hi hagués un “filtrador” de Wikileaks i poguéssim veure què informa la seva ambaixada a Washington sobre els EUA? Sospito que el cable diria el següent:

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

De l’Ambaixada de la República Popular de la Xina a Washington al Ministeri d’Afers Exteriors, Pequín. ALTAMENT CONFIDENCIAL. Tema: Els Estats Units avui.

Aquí les coses li van molt bé a la Xina. En política, els Estats Units són un país molt polaritzat i això, no cal dir-ho, afavoreix el nostre objectiu de passar al davant d’ells i esdevenir l’economia i la nació més poderoses del món. Però el que ens fa sentir més optimistes és el fet que aquesta polarització gira entorn de coses poc rellevants.

Plana en l’ambient una voluntat d’autodestrucció, com si el país tingués tot el temps i els diners del món per fer una política de vol gallinaci. Es barallen per coses coma ara –i no ens ho inventem– on i com els pot tocar el personal de seguretat dels aeroports. Es barallen –i n’estem molt contents– per l’últim tractat de reducció d’armes nuclears signat amb Rússia. Pel que sembla, els republicans estan tan interessats a erosionar Obama que engegaran un tractat que hauria promogut una col·laboració més estreta entre els EUA i Rússia en temes com l’Iran. I com que tot el que aproxima els EUA i Rússia pot acabar aïllant-nos, agraïm al senador Jon Kyl d’Arizona que hagi donat prioritat als nostre interessos per damunt dels del seu país i hagi impedit que el Senat ratifiqués el tractat. L’ambaixador ha convidat el senador Kyl i la seva dona a sopar al restaurant xinés del Sr. Kao per elogiar la seva fermesa a l’hora de protegir els interessos dels Estats Units.

No fa gaire que els nord-americans han fet aquesta cosa que denominen “eleccions”. El millor que en podem dir és que es tractava que un congressista aconseguís més diners que l’altre (diners procedents d’empreses que en principi ells mateixos han de regular) per tal de poder dir per televisió més mentides i més grosses sobre l’altre individu abans que aquest li pogués fer el mateix a ell. Tot plegat és un gran descans per a nosaltres. Vol dir que els EUA no faran res per resoldre els seus problemes estructurals: un dèficit pels núvols, un rendiment educatiu que no para de baixar, unes infraestructures que cauen a trossos i menys immigració de nous talents.

Fa poc que l’ambaixador va agafar un d’aquests trens que els nord-americans en diuen ràpids –l’Acela– per anar de Washington a Nova York. El nostre tren bala que va de Pequín a Tianjín hauria fet el trajecte en 90 minuts. Aquest va trigar tres hores, i va arribar puntual! Durant el viatge l’ambaixador va trucar a l’ambaixada amb el mòbil i en una hora la comunicació se li va tallar dotze vegades. Per l’ambaixada corre aquest acudit: “Avui dia quan et truquen des de la Xina sembla que et truquin des de l’habitació del costat. I quan als EUA et truquen des de l’habitació del costat sembla que et truquin des de la Xina! Els qui hem treballat a l’ambaixada xinesa a Zàmbia comentem sovint que la telefonia mòbil africana és millor que la nord-americana.

Però els nord-americans no en són conscients. Viatgen tan poc a l’estranger que no s’adonen de fins a quin punt s’estan quedant enrere. Per això, aquí a l’ambaixada, ens fa tanta gràcia que ara es barallin per si són “excepcionals” o no. Repetim, no ens ho estem inventant. A la primera plana de The Washington Post del dilluns passat hi havia un article en què es comentava que els republicans Sarah Palin i Mike Huckabee acusaven Obama de negar “l’excepcionalitat nord-americana”. En lloc d’esforçar-se per ser excepcionals, en aquest país parlen de com són d’excepcionals encara. Es veu que no entenen que un no es pot declarar “excepcional”, només els altres et poden aplicar l’adjectiu.

En política exterior, no veiem cap possibilitat que Obama retiri les tropes nord-americanes de l’Afganistan. Sap que, si ho fa, els republicans li diran que és un gallina, i els EUA hi continuaran perdent 190 milions de dòlars cada dia. Per tant, els Estats Units no disposaran d’efectius militars per plantar-nos cara en altres llocs, sobretot a Corea del Nord, on aquells amics nostres, que estan com una cabra, cada sis mesos fan alguna cosa per provocar els americans, els quals ens han de venir a demanar que hi posem pau. Quan els EUA se’n vagin de l’Afganistan, de ben segur que els afganesos els odiaran tant que les companyies mineres xineses que ja hi estan instal·lades podran acabar de comprar tots els valuosos minerals d’aquest país.

La majoria de republicans que han sortit elegits per al Congrés no es creuen el que els diuen els científics sobre el canvi climàtic induït per l’acció humana. Gairebé tot els polítics nord-americans són advocats –no enginyers ni científics com els nostres–, i per això diuen bestieses sobre la ciència i ningú no els diu res. Això ens va molt bé. Vol dir que no donaran suport a cap llei per promoure la innovació energètica, cosa que és fonamental per al nostre proper pla quinquennal. I això ens assegura que els EUA no posaran en perill els nostres projectes de controlar la indústria energètica eòlica, solar i nuclear i la dels cotxes elèctrics.

Finalment, un nombre rècord d’alumnes nord-americans de secundària estan estudiant xinès, cosa que, en principi, ens garantirà una oferta estable de mà d’obra barata que parli la nostra llengua, i mentrestrant nosaltres anirem invertint sigil·losament els nostres 2,3 bilions de dòlars de reserves en la compra de fàbriques americanes. En resum, aquí als Estats Units les coses li van molt bé a la Xina. Sort que els americans no poden llegir els nostres cables diplomàtics.

stats