Desacoblats
El marc electoral espanyol ve determinat per tres coses: l’esvoranc que ha fet en la muralla del bipartidisme l’inesperat pas a la política institucional dels moviments socials del 2011; la pèrdua del monopoli del PP sobre l’electorat de la dreta, i la ruptura catalana que ha trasbalsat la forma d’estat autonòmic qüestionant-ne la legitimitat. La suma d’aquests tres factors s’ha traduït en la multiplicació dels actors polítics i en un manifest desacoblament entre l’estructura política catalana i l’espanyola. No només pels diferents sistemes de partits -que ja fa temps que s’estaven donant-, sinó pel canvi del paper català en unes eleccions generals.
Des dels anys 80, a Catalunya es votava a les eleccions espanyoles en dues claus: dotar els socialistes d’un pes suficient perquè no governés el PP, i donar al nacionalisme català la força necessària per jugar un paper decisiu a Madrid en cas que ningú tingués majoria absoluta. Així el PSC va fer els seus millors resultats en els moments de més indignació amb la dreta, i CiU va apuntalar la seva política de peix al cove (i de passada el sistema clientelar del pujolisme es garantia la impunitat).
Aquest marc està superat. El socialisme navega en la deliqüescència i no té l’atractiu d’alternativa real al PP. La previsible ruptura del bipartidisme debilita el pes potencial del nacionalisme perifèric a l’hora de fer una majoria, amb la consegüent pèrdua de capacitat negociadora. En aquest context, suren dues respostes a la crisi actual: l’aposta de Podem pel referèndum a Catalunya el converteix en opció atractiva per als que pensen que aquesta és l’única sortida. I l’antiindependentisme militant de C’s (enfront d’un PP cremat per la seva estratègia de desdeny) el converteix en primer referent de l’unionisme. En absència de la CUP, ERC queda com a destí natural dels que pensen que la presència al Parlament espanyol és ja estrictament testimonial. Tot plegat configura un vot amb unes claus força alienes als debats de la resta d’Espanya. L’empat entre quatre que donen les enquestes és l’expressió d’aquest radical canvi d’escenari.
