Publicitat
Publicitat

Desastres: ignorància o convivència

Apartir del que hem vist amb el terratrèmol i el tsunami del Japó, em venen al cap algunes reflexions. Els països desenvolupats també som vulnerables, i el risc de desastre també hi és present. Estem preparats, en aquests països? La resposta és clara: això, depèn de l'amenaça i depèn del país. El Japó ha demostrat una bona preparació, malgrat que han aflorat fissures en el sistema. En canvi, els Estats Units van demostrar tot el contrari arran de l'huracà Katrina el 2005 (considerat fins ara el desastre més car del món modern).

Els fenòmens d'origen natural que generen danys (terratrèmols, tsunamis, erupcions volcàniques, inundacions, esllavissades, etcètera) no han augmentat ni d'intensitat ni de freqüència. En canvi, els seus efectes catastròfics, sí. Això s'explica per l'increment de la vulnerabilitat i de l'exposició al risc. Al món cada cop som més persones, amb més ciutats i més infrastructures que ocupen el territori. Gestionar el risc de desastre ha esdevingut molt complex. La manca de criteris o els errors en els criteris emprats en les decisions d'ocupació i ús del territori, la modificació dels espais naturals, l'aplicació de determinades pràctiques de desenvolupament inapropiades i l'alteració del sistema climàtic es troben entre els principals factors causals del risc mal anomenat natural.

A nivell mundial, el risc de patir desastres es concentra sobretot en els països de renda mitjana i baixa, i afecta molt més les persones que viuen en zones rurals pobres i en barris marginals de les grans metròpolis. Però també hem de considerar que els països anomenats desenvolupats o rics no queden al marge d'aquesta problemàtica.

A Catalunya també estem exposats a patir desastres naturals de diferents tipus (temporals, marítims, inundacions, nevades intenses, allaus, esllavissaments, esfondraments del terreny, terratrèmols). El risc d'inundacions és, sens dubte, el que més danys produeix. Els rius i els torrents pirinencs i les rieres de la zona costanera presenten un elevat perill per a les avingudes. Per citar-ne alguns exemples del segle passat: les inundacions del Vallès el setembre del 1962 van ocasionar gairebé un miler de víctimes, i els aiguats del novembre del 1982 van causar 14 morts i nombrosos danys a poblacions i infrastructures. Segons el Consorci de Compensació d'Assegurances (CCS), les pèrdues sobre béns assegurats a Catalunya per inundacions i terratrèmols entre 1987 i 2004 van ser de 1.335 milions d'euros. Segons l'informe Riskcat, només les pèrdues directes sobre béns assegurats per inundacions van ser de 100 milions d'euros per any entre el 1998 i el 2007. En un estudi de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya i el CCS una predicció fins al 2033 estima unes pèrdues per inundacions, esllavissades i terratrèmols de 157 milions d'euros per any.

La principal feblesa en la bona gestió d'aquests riscos naturals la trobem en els errors o en la manca de decisions adequades en relació al territori, a l'urbanisme i a les infrastructures. Durant moltes dècades no es va considerar ni en la planificació territorial ni en l'urbanisme el factor d'exposició al risc. A Catalunya, més del 15% del sòl urbanitzat està exposat a inundacions. Afortunadament, durant aquests últims anys s'ha fet un gran esforç en les cartografies que delimiten i caracteritzen les zones amb perill. Des del 2002, la llei d'urbanisme de Catalunya i els reglaments associats obliguen a considerar els riscos naturals, amb especial esment a les inundacions en els usos del sòl.

El problema es manté en totes les zones exposades als riscos en què l'urbanisme està consolidat des d'abans del 2002. Tenim un llarg camí per recórrer. Calen decisions valentes des del govern per a una bona gestió del risc de desastre. Cal fer un gran esforç en l'àmbit de la prevenció. Perquè això sigui possible, necessitem la complicitat i el compromís de tots, governants i ciutadania: tots tenim el nostre nivell de co- responsabilitat en la presa de decisions. El risc zero no existeix: quin nivell de risc de desastre estem disposats a tolerar? Estem preparats per conviure amb el risc?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT