Desconstruint la monarquia
Dimecres a la nit (massa tard i després d'un partit de futbol) el Sense ficció de TV3 ens va oferir, finalment, el documental Monarquia o república . I dues coses clares: que han corregit bé l'enfocament inicial i que el PP ha fet el ridícul exposant el seu temor. El documental és complet, equilibrat i ajustat a criteris estrictament periodístics. Reconstrueix bé la història monàrquica recent per, a la vegada, desconstruir-la i analitzar-la amb arguments sòlids. Molt bons testimonis en tots dos punts de vista i, sobretot, que és una reflexió en clau política estatal i no de catalans mirant-nos el melic i llepant-nos les ferides. No cau en la fàcil inèrcia d'enfrontar una Catalunya republicana amb una Espanya monàrquica. El reportatge en cap moment provoca el conflicte sinó el diàleg i l'anàlisi.
Especialment contundent el paper d'Iñaki Anasagasti per la seva franquesa en admetre al final que fins ara no s'havia pogut manifestar en una televisió en aquest sentit. I interessantíssimes les reflexions del ja malaguanyat Gabriel Cardona. Divertit que, justament quan parlaven del paper del rei en el cop d'estat, aparegués una promoció d' Infiltrats , i corprenedor el reflex a les ulleres de Santiago Carrillo, que el feien semblar un ésser sobrenatural amb vista làser. I significatiu que aquesta vegada Joan Salvat no fes entrevista als responsables un cop acabat el reportatge dins del Sense ficció , com habitualment fa. Els dibuixos de Kap per alleugerir el reportatge denoten certa voluntat de normalitzar l'anàlisi. Amb tot, és curiós que quan s'analitza la monarquia des d'un punt de vista seriós, filosòfic, polític i periodístic, les imatges de salutacions i desfilades a què ens té acostumats la televisió es veuen en una altra tessitura. Les recepcions i posades en escena tretes de context i mirades amb un microscopi més científic desprenen una flaire de pantomima curiosa. Deu ser per això que alguns polítics pateixen quan la tele ens dóna arguments per reflexionar.
