Desmuntant Joan Saura

Jo, el mateix Felip Puig que s'ha passat els últims set anys apagant tots els focs haguts i per haver a Convergència i encenent tots els possibles al tripartit, ara resulta que al nou govern també em tocarà fer de bomber. Amb tres diferències: 1. Que els d'ara seran incendis polítics, però també reals. 2. Que ja no aniré amb la mànega sinó que manaré als que han de dur-la. 3. Que la meva feina ja no és fer de piròman. I quina és la meva feina? Doncs fer de Mosso, de senyor Protecció Civil, de senyor Trànsit, de senyor Relacions Institucionals i Participació i de senyor Jocs i Espectacles. Però, sobretot, d'enterrador de l'era Saura.

Vull desmentir, però, que l'esperit feng-shui amb què Iniciativa va decorar la seu de la conselleria sigui el culpable de la calma amb què he afrontat els primers focs que se m'han declarat. Per exemple, els d'alguns dels que havien de ser nous càrrecs del departament i que, de moment, s'han quedat en això, en "havien de ser": s'han quedat pel camí. Concretament, a Lloret. O el tema de les càmeres a les comissaries dels Mossos o el dels 80 km/h a l'àrea de BCN. No, no, això meu d'ara no és fengshui sinó que som en una situació diferent i alguns no ho han entès. És el problema que tens quan ets a l'oposició i algunes portades t'ajuden en la teva feina a base de disparar permanentment el pianista. Quan arribes al poder, aquestes mateixes portades pretenen continuar marcant l'agenda. Però jo ja els aviso: atenció, recordin que puc tornar a ser piròman.