Publicitat
Publicitat

Desperta, CAC, desperta

S'acaba de consumar la refundació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), en aplicació de les modificacions que el Parlament va incloure a la llei de la seva creació. Des d'ara el Consell està format per sis membres, amb un president nomenat directament pel Parlament.

Però no ha començat amb bon peu. És cert que no hi ha ajudat gens la directa extracció parlamentària de tots els seus actuals membres excepte el nou president, però cal admetre també que la independència de l'organisme no és un valor immanent que s'asseguri en funció de quines hagin estat les professions prèvies. S'està lluny de la composició d'aquella primera fornada, quan la llei del CAC s'acabava d'aprovar l'any 2000: hi havia tres periodistes -un d'ells a més jurista-, un altre jurista, dos professors d'universitat -un d'ells en matèria de comunicació-, un productor de cinema, una psicòloga i només dos exdiputats del Parlament. Lluny, molt lluny de la combinació actual, lligada a membres pertanyents a diferents partits polítics. Però si es vol reconquerir la credibilitat, ara tots ells necessiten convèncer-nos que són capaços d'escapolir-se del control polític. El Consell ha de demostrar la seva independència en l'exercici col·legiat i quotidià de les seves funcions. És el seu principal i urgent repte.

Però no tot s'acaba aquí. ¿Com pot ser que de cop hagin sorgit veus demanant que es tanqui, amb arguments com a mínim sorprenents? ¿O com pot ser que qui per la seva responsable professió mediàtica ha d'estar ben assabentada sobre el que escriu -i així ho demostra dia a dia- acabi acusant el CAC de vigilant dels periodistes? Alguna cosa ha fet malament el Consell per haver arribat fins aquí.

Malauradament, hem d'admetre que els pèrfids predicadors, d'ideologia i d'interessos prou coneguts, que lluiten contra els organismes reguladors han aconseguit ara un fèrtil proselitisme a Catalunya, l'única illa de l'Estat on des de fa dotze anys hi ha un consell d'estructura jurídica perfectament homologable als que funcionen a tot Europa.

Cal reconduir la situació si no es vol que Catalunya se sotmeti als propòsits del PP, que des de l'oposició va impedir que es creés a Espanya el Consejo Estatal de Medios Audiovisuales. Ara, ja al govern, l'ha avortat del tot, desfigurant tota la xarxa de reguladors amb una tèrbola agrupació dels organismes supervisors. I això directament vol dir: menys Europa.

El CAC ha de recuperar la tasca pedagògica dels seus primers anys i explicar a la societat per què existeix. Ha d'aclarir com vetlla pel respecte dels drets i les llibertats reconegudes a la Constitució i a l'Estatut en l'àmbit dels mitjans audiovisuals; com garanteix el compliment de la normativa sobre programació i publicitat, en especial la destinada a la infància i la joventut; com vigila l'observança que fan els operadors de les seves obligacions; com fa complir el pluralisme polític, religiós, social, lingüístic i cultural, i com protegeix la normativa sobre la llengua catalana. Ha de recordar com han fracassat tots els intents d'autoregulació que s'han assajat a l'Estat. I ha de justificar per què la llei li ha donat les potestats reglamentària i sancionadora, entenent que estarà sempre sotmesa a la via judicial.

I fer-ho tot des d'un volgut lideratge. El CAC és un organisme estatutari, i sigui dit de passada: els que el volen eliminar haurien de modificar l'Estatut de Catalunya. El Consell acull uns membres, als quals les seves pròpies incompatibilitats els impedeixen exercir altres activitats professionals de cap mena, amb l'excepció de la docència sense dedicació exclusiva. Tantes hores, mesos i anys aplicats només a la investigació i a la reflexió sobre l'audiovisual han de donar forçosament, a més d'una assenyada interpretació de la seva normativa -cercant la compatibilitat entre l'interès general i la viabilitat dels operadors-, un cos doctrinal pioner i transformador. Es per això que el Consell va ser un eficaç think thank per a l'elaboració parlamentària de la llei audiovisual catalana. La presidència del Consell no pot amagar-se, perquè aquesta invisibilitat ha perjudicat un CAC que, en la seva condició d'alta autoritat qualificada, necessita liderar en un àmbit tan emergent de la societat com és l'audiovisual.

I, finalment, el CAC ha d'actuar sempre des de la transparència. Transparència total, fins i tot la de les reunions plenàries, fora del que afectés la privacitat de tercers. L'opacitat no ajudaria que la societat recuperés l'orgull de disposar d'un CAC. Cal superar l'adversitat i reconquerir la credibilitat. Desperta, CAC, desperta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT