Després del 9 d’Octubre

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsI va passar el que tots pensàvem que havia de passar: la “blaveria”, que ja té el seu blau institucionalitzat, ha tornat a incordiar. Hi ha “claudicacions” que són inútils, i, si els alts dirigents del PSOE autonòmic no s’ho creien, han tornat ara a tenir l’ocasió de comprovar-ho. La “processó cívica” -un invent de la Dictadura de Primo de Rivera, com “limno”, segons en diuen- enguany no ha acabat com el ball de Torrent, o el rosari de l’aurora, perquè el senyor governador civil de València hi ha posat la seua santa mà. Però els insults i els intents d’agressió, ¿a qui anaven adreçats? ¿I per qui? La històrica senyera de la ciutat de València tampoc no es mereix la injúria de ser saludada amb el braç en alt, mussolinianament. ¿O és que encara hi ha algú que vol autoenganyar-se? La “blaveria” és el feixisme residual: el que s’emparava -“s’empara baix ton mant”, que foren els Abrils i companyia-¿en què? Ja tenen el “blau de la camisa joseantoniana”, donat i beneït per l’Estatut. ¿Què més volen? El president Lerma, “amigable componedor” amb l’Abril en l’episodi de Benicàssim, s’ho hauria de preguntar. Perquè no volen l’autonomia -i tan poca cosa com és-, i no volen el “valencià” a l’escola, i no volen que el País Valencià es puga convertir en una societat moderna i normal, i no volen... En realitat, no volen res. Volen fer quatre crits i cantar el Cara al sol. I quan el Cara al sol, ja oblidat, o quasi oblidat, no és corejat, entonen allò del “Para ofrendar”, que és més conegut. I el PSOE, que guanya les eleccions, no sap traure els seus votants al carrer...