Deute català, inversors catalans

L'economia mundial ha experimentat un gran canvi en els últims dos anys. Tots els països, en major o menor mesura, han comès excessos, alimentats per una gran oferta de crèdit barat, facilitat per potències com la Xina o Alemanya, que han acumulat grans reserves de capital per les seves polítiques d'estalvi. La tendència, però, s'ha capgirat i el diner ja no arriba i el que arriba és més car. Les autoritats monetàries, com el Banc Central Europeu, han decidit apujar el tipus d'interès davant d'un possible increment de la inflació, i el finançament del deute dels països s'encareix. Si el govern espanyol té problemes per aconseguir finançament per a l'Estat, les autonomies encara en tenen més. A Catalunya el tancament dels mercats internacionals aquest últim any l'ha perjudicat especialment. Per això ha obert una via que s'havia explorat poc en el passat. Ho va fer l'anterior Govern, i ho ha fet l'actual, presidit per Artur Mas. L'opció ha estat recórrer als estalvis dels mateixos catalans i, vistos els resultats -la Generalitat podrà col·locar amb facilitat els 2.860 milions d'euros en bons que ha ofert-, el mateix executiu català ha anunciat que en el futur aquestes operacions es poden repetir. Al Japó només el 5% del seu deute està en mans estrangeres. Al Regne Unit és el 28%. Es tracta que administració i inversors confiïn en el propi país.