Una Diada per defensar l'èxit de la immersió
La societat catalana en el seu conjunt ha aconseguit un model d'integració que era molt difícil de preveure en els primers anys de la Transició. Molt pocs països se n'han sortit, com ho prova l'exercici d'imaginar com seria Catalunya avui sense aquest èxit. El pilar bàsic va ser la llei de normalització lingüística del 1983, votada per unanimitat. La voluntat d'aconseguir una única societat va ser majoritària, amb una idea latent que s'ha anat fent realitat amb una gran força: la llengua catalana ha actuat d'ascensor social, ha impedit l'exclusió de moltes persones que, per condicions socioeconòmiques i urbanístiques, podien haver quedat al marge. Això ho va possibilitar l'escola amb les polítiques d'immersió.
El benefici de la decisió el podem comprovar en les onze històries personals que explica avui l'ARA. Són persones que provenen de diferents entorns socials i que no volen, de cap manera, renunciar a un model que ha assegurat el coneixement de la llengua pròpia del país, però també del castellà, el coneixement del qual és absolutament homologable o, fins i tot millor, que en altres indrets de l'Estat. La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2 de setembre en què demana al Govern que prengui mesures per fer del castellà llengua vehicular a l'escola, torna a posar pals a les rodes a la societat catalana, que avui celebra una altra Diada amb una amenaça latent. Això referma els arguments del sobiranisme perquè manté el país instal·lat en la provisionalitat mentre no pugui decidir sobre fets essencials com la llengua i la voluntat de ser i decidir.
Els partits polítics, les institucions i les entitats cíviques i socials d'aquest país no han d'escatimar esforços per defensar uns pilars que han garantit la cohesió social. L'ARA s'hi suma. Sobretot en un moment econòmic complicat que obliga a fer sacrificis i genera tensions. Aquest Onze de Setembre és l'ocasió per demostrar-ho. Bona Diada!
