Diagonal verda i el Parlament a Glòries
Barcelona era segles enrere una ciutat admira- da per les seves impo- nents muralles, tot i l'alta mortalitat que es produïa intramurs per males condicions de vida, l'alta densitat i la falta de qualitat ambiental. La situació es va prolongar fins que l'Eixample, acuradament dissenyat per Ildefons Cerdà, es va desenvolupar poderosament sobre el territori del Pla de Barcelona. L'Eixample, una idea de ciutat que participava de l'higienisme per la reforma de les incipients societats industrials, va fer possible una millora espectacular de les condicions de vida.
Ha passat un segle i mig i l'Eixample de llavors ja no és el d'ara. Tot i que Barcelona segueix sent una ciutat admirada per la seva configuració formal i el seu espai públic, milers de persones surten de la ciutat cada cap de setmana, els nens difícilment poden jugar al carrer i hi ha estances on viure és impossible per culpa del soroll i la contaminació. I, esclar, ens preguntem si no tornarem a estar atrapats en una ciutat emmurallada, com la del passat.
Però hi ha bones notícies. Vivim un moment de posada en marxa d'una certa revolució urbana, revolució que ha estat madurada durant anys a l'empara de la reflexió d'excel·lents professionals de disciplines i signes polítics diversos, tots compromesos a portar l'espai públic de Barcelona una mica més enllà. En línia amb aquest pensament, els redactors del projecte del Parc del Camí Comtal -que es construirà sobre el cobriment de les vies de tren de l'alta velocitat entre Bac de Roda i Nus de la Trinitat- proposem construir un paisatge més gran al del parc: una esquerda verda que anomenem també "diagonal verda". La diagonal verda travessaria Barcelona de nord a sud, del Besòs a la Ciutadella i al mar. Seria un parc lineal que s'erigiria com un llindar d'entrada i de sortida de la ciutat cap a la natura i, alhora, com una entitat paisatgística que contindria el camí comtal, una ruta rural dels Pirineus al mar sobre la memòria del mític i gairebé desaparegut rec comtal.
La diagonal verda és una idea que connecta amb la lògica de les vies transcendentals d'Ildefons Cerdà, que van ser definides com a vies connectores de la ciutat amb el món i de les quals en va definir cinc: Diagonal, Gran Via, passeig de Gràcia, Paral·lel i Meridiana. Aquesta diagonal verda creuaria Glòries i afegiria així la complexitat urbana que tot espai necessita per convertir-se en un tros de ciutat. Tot i l'enorme potencial que té com a espai de centralitat metropolitana, Glòries és un territori que ha estat límit entre ciutat i no-res durant dècades. Seria meravellós com a gresol de tot el que és subjacent al lloc. Glòries seria el lloc on es potenciaria la intermodalitat del transport actual: metro, tramvia, autobús i la mobilitat lenta de la bicicleta, els cavalls o els ases del camí comtal de la diagonal verda. Glòries seria també un lloc on la mobilitat rodada conviuria al nivell de la Gran Via o de la Diagonal. Glòries seria un perfecte gresol de diferents escales com la urbana, la metropolitana i la territorial. Glòries seria un lloc on el paisatge faria visible la diferència geogràfica de dos territoris com el pla de Barcelona i el delta del Besòs. Glòries seria el lloc on allò que ja existeix com l'anella no serien una molèstia, sinó una potencialitat i una oportunitat. I, finalment, Glòries seria el lloc idoni per al Parlament de Catalunya, que en comptes d'estar ocupant el zoo, un espai del parc de la Ciutadella i un edifici d'història funesta, estaria en un lloc simbòlic per excel·lència vinculat al territori a través de la diagonal verda i alhora connectat a tres de les cinc vies transcendentals de Cerdà: Gran Via, Meridiana i Diagonal. Un nou Parlament de Catalunya a la plaça de les Glòries seria un Parlament obert al paisatge i a la ciutat; alhora, aquesta ciutat es reconciliaria amb la natura del seu entorn, entenent que forma part del mateix ecosistema; i de la mateixa manera, la capital de Catalunya s'obriria cap al territori entenent que forma part del mateix cos. El nou Parlament de Catalunya formaria part d'aquesta diagonal verda i d'aquest camí comtal, una infraestructura cultural i econòmica de futur per a Barcelona i per a Catalunya.
