Publicitat
Publicitat

Diderot i la TV3

Llisc la correspondència entre Diderot i Sophie Volland, publicada per Acantilado, en la traducció castellana de Núria Petit. Les Cartes a Sophie Volland són una fita de la correspondència amorosa, on el gran enamorat trau tot el seu potencial retòric per a seduir l'estimada. Aquest és el gran Diderot, qui parla de tot, qui mescla idees ("Les idees són les meues meretrius", diu), qui fa comentari mofetes dels seus amics il·lustrats (veritables retrats planians), qui passa d'explicar el menú riquíssim servit a la taula del baró d'Holbach a exposar una tesi del materialisme biològic, i proposar-li a l'estimada enterrar-se junts per a així poder mesclar els seus àtoms en l'eternitat: "Aquells que s'estimen durant la seua vida i que després es fan soterrar junts no estan potser tan bojos com podria semblar. Potser les seues cendres s'unesquen, es mesclen i s'assimilen, què sé jo? Potser no han perdut tot el sentiment, tota la memòria del seu estat anterior?... Oh! Sofia meua, potser em quede encara l'esperança de tocar-vos, d'amar-vos, de buscar-vos, d'unir-me a vós, de confondre'm amb vós quan ja no serem res... Deixa'm aquesta quimera, m'és ben dolça i m'assegurarà l'eternitat amb vós".

El llibre va encapçalat per un pròleg de Laurent Versini, professor de la Sorbona, erudit i útil. Tot i això fa un comentari que m'ha sorprès i que m'ha fet pensar: "Les correspondències i els salons femenins són el testimoni de la permanència en el Segle de les Llum d'una cultura, heretada del segle anterior i tenyida d'una nova sociabilitat, que per la seua riquesa, la seua cortesia i el seu sentit del matís està molt allunyada de la civilització actual del blog i de l'sms". Amb aquesta observació queda ben palès que el professor Versini veu amb cert menyspreu, o almenys indiferència, les noves tecnologies de comunicació. I, tanmateix, el comentari m'ha sobtat especialment perquè estic convençut que Denis Diderot i els seus amics il·lustrats, si visquessin als nostres dies, farien un ús compulsiu de tots aquests avenços tecnològics: estarien connectats a internet, i enviarien als seus amics tota mena d'enllaç, de notícia curiosa, d'acte solidari, de crida d'auxili.

Què haguera fet Diderot amb internet? Quina Enciclopèdia hauria ideat? Com hauria emprat aquesta nova tecnologia en la seua singular batalla contra la barbàrie i la tirania? Com s'ha vist aquests dies als països àrabs, han estat els sms, el Facebook, el Twitter i els bloguers els que han permès la revolta i els que han fet caure els tirans. Diderot estaria eufòric i, sens dubte, seria l'aliat més fidel d'aquesta nova forma de comunicació. Enzensberger, en aquell llibre deliciós que es titula Diderotiana (Edicions 3i4), imagina una entrevista entre Diderot i un periodista actual. Quan el filòsof entén que estan gravant totes les seues paraules, assenyala la gravadora i exclama eufòric: "Si jo tingués una màquina d'aquestes, no em caldria escriure mai més una sola ratlla. Les idees volarien per l'aire, lleugeres com una teranyina, com gèrmens espirituals, no tan sols per l'espai, sinó a través del temps sense paper, sense relligats, sense permisos, sense censura. Un invent de les mil i una nits". D'alguna manera, internet és aquest invent de les mil i una nits que pensava Diderot.

Tot açò ve també a tomb de la censura de TV3 al País Valencià. Gràcies al Facebook, al Twitter, als blogs, el món sencer s'ha assabentat de la persecució que viu la cultura catalana al País Valencià. Han estat els veritables transmissors, molt més que els mitjans tradicionals, bona part d'ells a sou o sota el jou del poder. La manifestació de dissabte passat a Castelló en defensa de la recepció de TV3, on es van reunir més de deu mil persones, fou convocada per Facebook. Per això discrepe amb aquella observació del professor Versini: en aquells salons del segle XVIII, més que la conversa amable i plaent, es cultivava fonamentalment l'esperit de la llibertat. No ho dubteu: a hores d'ara els il·lustrats serien bloguers i farien un ús massius dels sms. I ens omplirien la bústia d'entrades dels seus blogs.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT