27/11/2011

Dies de reflexió

3 min

Era de viatge i vaig aterrar tard a la campanya. El primer que vaig veure van ser imatges del debat entre els caps de llista del PSOE i del PP. La primera sensació va ser de màquina del temps, de tornar enrere al moment del famós primer debat televisat entre Nixon i Kennedy, que jo no vaig veure en directe però que després he estudiat a fons. La mateixa immobilitat, rigidesa i distància. Però aquest, a més a més, era buit de contingut i d'idees, i s'hi evitaven els temes importants i centrals que preocupen la societat civil, s'hi evitava parlar dels problemes reals de la gent.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El que vaig veure després no passa de la mediocritat: cap moment d'originalitat, cap idea innovadora o almenys sorprenent; un desert semblant al que travessava durant el vol de Zuric a Nairobi. O pitjor, perquè almenys el Sàhara des de l'aire m'ha sorprès unes quantes vegades, amb els seus llacs blaus, els seus singles, els seus colors canviants d'un rosa intens al daurat passant per tots els matisos. A la campanya, ni un matís. Res no ha canviat des de la primera que vaig viure intensament el 1977. En aquells moments tot era nou, emocionant, original, fresc. Trenta-cinc anys després, és totalment depriment.

Ha estat una campanya enquistada com els partits i el sistema polític, que ha perdut el vincle amb la població jove, és a dir, amb el futur. En un programa de ràdio vaig gosar dir a un cap de campanya que em semblava una campanya dirigida a la tercera edat, amb tots els respectes per a la tercera edat, però això, com deia, comporta un greu parany: quedar desconnectats del futur.

"Dona, utilitzem el Twitter i les xarxes socials", em va dir ell. "Sí, com una persona d'edat avançada que es comporta com un adolescent de manera forçada perquè no accepta la seva condició", vaig respondre jo. Res més patètic. Fins i tot hem viscut moments d'enorme satisfacció en alguna formació política per haver estat tendència del Twitter per enormes crítiques…

Quant hauríem estalviat si els partits haguessin prescindit de tanques, banderoles i anuncis a la televisió que no comuniquen res? La veritat és que per a mi han passat totalment desapercebuts. Imaginin per als més joves, i per al 30% de la població que no ha anat a votar o ha votat en blanc.

De quin tipus de democràcia representativa parlem? És hora de conquerir el sentit comú. Per cert, això mateix vaig sentir dir a una indignada en un seminari de la UOC. Encara que els sembli estrany, aquests profetes necessaris parlen del sentit comú.

Tenim, doncs, vells partits i nous moviments socials, que, segons un qüestionari d'un diari important, compten a Catalunya amb un 73% de suport o simpatia. La societat civil vol participar, però no pas responent a una crida interessada, l'electoral, que oblida els seus propòsits el dia de reflexió. La societat civil vol participar en la resolució dels seus problemes quotidians i en el disseny d'un altre món. Jo, francament, no hi veig res de dolent.

Rifkin diu que les relacions de poder s'aplanen. El món està acostumat a funcionar de manera vertical i centralitzada. Nosaltres pensem que el poder és vertical; en canvi, els joves pensen que ha de ser horitzontal. Ells no pensen en termes de dreta i esquerra, això és cosa del segle passat. Ells pensen en termes d'escoltar i intentar solucionar els problemes bàsics de les persones, al marge de qualsevol lluita de poder. Aquesta és la filosofia de la xarxa, del seu món, un món antiautoritari i col·laboratiu.

Amb les seves revoltes i amb la seva desobediència civil de deures democràtics com votar, el que els joves ens diuen amb més o menys fortuna és que volen un canvi radical en el poder polític. Que volen participar. Que s'ha de repensar això que nosaltres, els grans, anomenem democràcia. Per a ells el repte és repensar, renovar i regenerar.

Cada cop estic més convençuda que si no volem una democràcia degradada per la ignorància, la nostra esperança són els joves. Ells són els únics que poden canviar el model de societat.

stats