08/11/2011

Dimissions en bloc i papers d'estrassa

2 min

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts -CoNCA per als amics, coneguts i saludats- es va començar a gestar en temps de la consellera Mieras, va prendre forma (de projecte de llei) durant la primera etapa del conseller Mascarell, va ser aprovat i creat sota el mandat del conseller Tresserras i s'ha desintegrat, en forma de dimissió en bloc dels membres del seu plenari, en el primer any de la segona etapa del mateix Mascarell. La seva raó de ser era la desgovernamentalització de les polítiques d'ajut a la creació cultural. O, dit d'una altra manera, que els -minsos- diners que l'administració catalana dedica tradicionalment a la gent que es dedica no a la indústria, sinó a la creació cultural en aquest país, no depenguessin tant de la conjuntura política sinó que fossin gestionats per persones del sector de solvència provada, com ho són els dimissionaris membres del susdit plenari. Aquest objectiu, a parer d'aquestes persones, queda impossibilitat per la dràstica reducció de competències i capacitat de decisió que contempla per al CoNCA el nou projecte de llei òmnibus que l'afecta. I, tot i que aquesta llei es troba encara en tràmit parlamentari, els membres del CoNCA (amb el seu president, Francesc Guardans, al capdavant) han considerat que el desenllaç previsible de la història era massa frustrant per a l'organisme i han decidit plegar veles.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El conseller Mascarell, per la seva banda, tot i haver estat l'artífex del projecte de llei original, té també els seus motius per preferir un CoNCA disminuït de funcions, motius que de fet va exposar profusament en un seguit d'articles que va publicar en el moment de la creació de l'organisme i que són consultables a l'hemeroteca. Totes dues parts, doncs, tenen raons per esgrimir, que són del tot respectables i que cadascú, si de cas, pot sospesar i valorar com trobi convenient. Direm, això sí, que la decisió del membres del CoNCA de dimitir abans que no se'ls faci fora, o se'ls convidi a barallar-se per les engrunes que puguin quedar de l'organisme després del procés de negociació, és un gest que els honora i que, per desacostumat, resulta gratament sorprenent en els nostres rodals.

Ara bé, no es pot dir que tot el plenari del CoNCA hagi dimitit. Tot? No! La vicepresidenta de l'organisme, Pilar Parcerisas, resisteix ara i sempre tota temptació dimissionària i es manté ferma al seu lloc, a l'espera del que pugui passar. No tan sols això, sinó que s'ha permès d'acusar els altres deu membres del plenari d'oportunistes i de no demostrar prou respecte pel Parlament. Home: amb tots els respectes per la seva decisió, s'ha de dir que dedicar comentaris tan agres als que fa només una estona eren els teus companys de feina és una cosa que fa lleig. Recorda Ibrahimovic amb les seves efusions a propòsit del Barça. I també aquella mítica directora de la Generalitat valenciana que, quan es va veure en un destret que l'obligava a presentar la dimissió, va dir: "No puc dimitir; la figa m'ha fet ventosa a la cadira".

stats