Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Directives i directrius

El procés que ha dut a admetre aquests dos termes jurídics amb sentit diferent il·lustra com la llengua, com a convenció que és, acaba integrant les innovacions útils encara que vinguin d'un error. Trec bona part de la informació d'un article de Ferran Armengol.

L'ús de directiva en lloc de di rectriu ens arriba a través del castellà i és un calc del terme francès i anglès directive , que caldria haver traduït per directriu . La directrice francesa i la directrix anglesa tenen un sentit estrictament geomètric, mentre que la nostra directiva era el femení de l'adjectiu directiu i només feia de nom volent dir junta directiva.

Aquest ús erroni es va consolidar als anys 70 per descriure les normes de la llavors CEE (ara UE) que cada estat havia de desenvolupar. La CEE només en fixava les bases i els estats les havien de transposar a les seves legislacions.

Però l'error va fer possible una distinció interessant: la directiva , a diferència de la directriu , no és una simple orientació o recomanació impossible de fiscalitzar -una mena de brindis al sol- sinó que genera drets dels particulars, que poden anar als tribunals si passat un temps el seu estat no la compleix.

L'error ara és fer-les sinònimes: el terme genèric segueix sent directriu però tenim el més específic directiva per al que d'entrada era només una directriu vinculant de la UE i ara ja és, segons l'actual definició del DIEC2, "una norma bàsica promulgada per alguns organismes internacionals que han de complir tots els seus membres".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT