Publicitat
Publicitat

Diu que anirem tan bé

Artur Mas se'n va a Madrid, li compren el polític liberal i fan veure que no escolten el president ofegat econòmicament. L'endemà el seu entranyable conseller d'Economia, que no sap com sortir del cul-de-sac financer, diu que això no s'aguanta, però a Madrid segueixen callant: ja us ho fareu. L'endemà, el conseller amb la patata més calenta, la sanitat, esclata dolgut amb les crítiques que li cauen d'arreu, d'usuaris, metges, infermeres, oposició, fins i tot la sanitat privada de la qual ell prové. Ningú no l'entén. Tot i les retallades, cap nen es quedarà sense escola. Ara bé, a la sanitat és diferent: les llistes d'espera creixeran, els malalts trigaran més a tenir llit i, un cop en tinguin, seran enviats prest a casa. És un assumpte delicat.

No voldria estar a la pell de cap conseller. L'últim tripartit ja va poder fer ben poc. Ara estem en un escenari de retallada sobre retallada. I em temo que hem començat a tocar os. No només l'os del benestar, també l'os de la música: el país grinyola pels descosits. És difícil remuntar econòmicament amb un sector públic sota mínims. Tot se'n ressent. No cal ser gaire savi per adonar-se que amb la Generalitat i els ajuntaments escanyats, trigarem a sortir del forat, del forat que cadascú se sap i que sobretot té un nom: atur.

Però al mal temps, bona cara. El crit de guerra d'un bon amic era, i suposo que encara és, "diu que anirem tan bé". A força de repetir-lo, rèiem i ens animàvem. O sigui, president Mas, "diu que anirem tan bé".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT