Diu que ja no toca retallar sinó créixer

Al final hem acabat entenent que patim (i paguem) dues crisis: 1) la dels bancs i 2) la dels estats. Centrem-nos en la segona. Resulta que alguns estats van gastar més del que tenien. Ei, però no una miqueta, no. Van gastar-se els calés dels besnéts dels rerererebesnéts. I el pitjor és que 1) eren els nostres diners i 2) els han llençat en el terrible clientelisme del "no-et-preocupis-que-si-cal-jo-et-faig-un-AVE-a-la-porta-de-casa-però-vota'm". I un cop espoliada la caixa, Angela Merkel, presidenta europea no elegida a les urnes, va trucar a Sarkozy i li va dir: "L'ordre és retallar dèficit al preu que sigui". I això és el que han fet durant dos anys.

Resum ràpid dels efectes de la mesura: retallades de sous + augment de preus = menys consum. Menys consum = baixades de vendes de les empreses + tancament d'aquestes empreses que no venen i, per tant, augment de l'atur + augment de les despeses de l'Estat en pagament de prestacions. Per tant: retallada + retallada + retallada = més crisi. I més crisi = més retallada. I a més retallada, més crisi. I viceversa. I així fins a l'infinit. Però, de sobte 1) cau el govern holandès, ferm partidari d'aquesta política i 2) Sarkozy està a punt que les urnes el facin plegar per sempre més. Reacció de Merkel? Ui, potser que afluixem, no?, no fos cas que prenguéssim mal també nosaltres. Total, que després de dir-nos i de repetir-nos que retallar el dèficit era el dit que ens assenyalava al camí, ara comencen a canviar de dit i usen el que assenyala les polítiques de creixement. Molt bé, el que vostès (i vostesses) diguin. Nosaltres aquí hi som per obeir i per pagar. Sobretot per això segon, consistent, entre altres coses, a finançar el canvi de ponderació , que és el que aM (abans de Montoro) en deien augment de l'IVA i de la resta d'impostos. Això sí, només demanem que quan tornin a canviar d'opinió, cosa que demostra que no tenen cap projecte, almenys ens avisin. Gràcies.