Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Diuen que sí, que s'acaba el món

La notícia del primer català de l'any és una de les més interessants del panorama mediàtic tradicional. És tan bonic informar d'aquesta competició per veure qui guanya un oblidable i prescindible honor. Ei, que ha nascut una criatura!!! Parem màquines!!! Però sent tan interessant com és, no és el fet més brutal d'aquestes dates. Comença l'any i ara cada dia ens colguen amb una carretada de xifres i estadístiques del 2011. Apassionant! Es veu que convertir en notícia una data entreté molt la canalla. És com quan s'acosta una efemèride, que dies abans ja l'escalfem fent públics (presumptes) detalls no sabuts, o gravacions oblidades, o fotografies inèdites... Digui-li el Titanic , l'assassinat de Kennedy o la mort de Chanquete, una xifra rodona o un inici d'any són oli en un llum. Jo sóc tan fan d'això de les efemèrides que, per reviure-les diverses vegades, aprofito els diversos calendaris i m'instal·lo en una de permanent.

Per exemple, tema primer nadó de l'any. Com que no en tinc prou amb el d'aquí, l'1 de febrer seré al Cap d'Any xinès per veure si allà és nen o nena i saber què en pensen els pares d'entrar al seu any 4710. El 3 de març tinc el primer nadó tibetà del seu 2139. A l'abril celebro a Calcuta que ja són al 1934. I el 18 de setembre cap a Tel Aviv, on... txatxatxan!!!, puc ser al 3320 o al 5772, depenent de si compto des del primer de nisan o de tishrei . Ah, i el 15 de novembre me'n vaig al Cap d'Any musulmà, que com que entren al 1434, de pas ja m'espero fins al seu 1492 perquè descobreixin Amèrica i poder preguntar a Colom en persona d'on coi era realment. Abans, però, el 21 de juny seré al nou any inca. Més que res per preguntar-los amb quin calendari van basar-se fa cinc mil anys per dir que el món s'acabava exactament el pròxim 21 de desembre. És que, sap què passa?, que segons quin consultessin potser la fi del món va ser ahir i jo sense saber-ho.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT