Publicitat
Publicitat

Diversitat al món local: un nou paradigma

Entrant ja en el primer any de nova legislatura local, i ja ubicats en l'epicentre d'aquest nou cicle econòmic, cal començar a definir polítiques estratègiques. Com afirmava el president Mas durant l'esmorzar amb Europa Press el 12 de gener, "ja no es pot fer política avui amb les polítiques anteriors a la crisi: cal canviar el conjunt de mentalitats". En temes d'immigració i diversitat, el diagnòstic és clar: ja no hi ha tanta pressió per acollir immigrants, perquè se n'ha reduït considerablement l'entrada, i a les nostres ciutats es consoliden uns perfils poblacionals molt clars -joves en edat d'emancipació, matrimonis mixtos, multilingüisme i transnacionalitat com a norma social- que pel seu dinamisme presenten un alt potencial social, cultural i econòmic. Cal, doncs, definir un canvi de prioritats i establir un nou paradigma que ens permeti, durant aquesta segona dècada de segle, construir la Catalunya del futur des del món local. Per enfocar aquest procés proposo cinc idees força.

En primer lloc, cal un canvi de prioritats en tres eixos: s'ha de passar de l'acollida dels nouvinguts a l'acomodació de la diversitat; s'ha de fer un canvi d'angular de les polítiques, que si abans s'adreçaven a una part de la població, ara han d'abraçar la nouvinguda perquè comprengui el conjunt de la població de la ciutat, i finalment, cal enfocar l'immigrant com a ciutadà participatiu de tot el teixit associatiu, empresarial i econòmic de la ciutat, i no pas com a simple subjecte passiu, assistit i receptor de serveis públics.

En segon lloc, per assegurar l'èxit d'aquest nou paradigma és clau la dimensió de la participació, que pot enriquir l'espai públic compartit ja existent i pot desenvolupar una comunitat de ciutadans . La gran majoria dels immigrants tenen voluntat d'arrelament a la ciutat, una voluntat que no podem deixar sense motivar si volem que es mantinguin al nostre espai públic comú alhora que l'enriqueixen contribuint al projecte de ciutat.

En tercer lloc, la noció de diversitat que es defensi ha de ser entesa com un recurs a gestionar per fomentar la convivència, el desenvolupament, la creativitat i la innovació social i urbana. Cal ser conscients de la riquesa cultural, social i econòmica de la immigració i dels beneficis que tot això comporta per a la cultura catalana. Dit d'una manera molt plàstica: tenim nens catalans que comencen a buscar feina o que volen formar-se a les nostres universitats i que parlen xinès, àrab, francès, anglès, urdú. Aquest recurs ha de ser aprofitat per reactivar les nostres economies locals, les nostres xarxes globals i de cooperació, la nostra cultura i la nostra societat. La diversitat dels ciutadans quant a cultures i llengües és un avantatge i un valor afegit que cal potenciar perquè beneficia tot el conjunt i perquè pot ajudar a consolidar la nostra presència cosmopolita, creativa i innovadora al món.

En quart lloc, l'estratègia de gestió de la diversitat ha de combatre les dinàmiques de segregació i exclusió i s'ha de centrar en el foment de la interacció i de la participació en xarxes de la societat civil ja existents en la tradició col·lectiva. Cal treballar per establir lligams entre la població autòctona i els immigrants, però també entre les diferents comunitats culturals, de manera que des dels projectes socials comuns es vagi consolidant una comunitat de ciutadans.

Per acabar, en cinquè lloc, cal desenvolupar polítiques sectorials prioritàries d'acord amb els nous perfils de població. Aquest nou paradigma s'ha d'aplicar en educació i joventut, en política cultural, en política empresarial i amb accions estratègiques i transversals de polítiques transnacionals i de participació. Cal operar especialment des dels barris i districtes, fomentant la participació en xarxes presents a la ciutat per treballar conjuntament en una cultura de la diversitat.

Però tot això no es pot fer sense un gran esforç de pedagogia per part de les administracions responsables, que han de transmetre un fet: tothom se'n beneficia, d'aquest canvi, perquè defineix la convivència com un projecte que cal construir entre tots. Per a les ciutats de Catalunya en general i per a la capital, Barcelona, en particular, aquest nou cicle migratori i econòmic és una oportunitat de definir un projecte de ciutats que combini tradició i diversitat, convivència i desenvolupament. El que estic proposant, doncs, és que aquest canvi de mentalitats que ja va anunciar el president es mostri en la pràctica a partir d'ara. Si no, haurem de lamentar d'aquí poc temps que era un simple recurs retòric buit i sense ànima.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT