Divertiments històrics
Jugar a Vallecas, amb la Lliga impossible i a l'hora de la mala gaita del diumenge no ha estat la manera més glamurosa, precisament, d'acabar una setmana transcendental a Can Barça.
0-7. Pedro ha tornat, Messi continua i Alexis creix. I Puyol, braçalet cenyit, mana, separant Alves i Thiago en una celebració de gol que no venia a tomb. 0-7 davant un rival limitat, una golejada aconseguida amb gran intensitat de principi a fi, avís a l'Athletic de Bilbao. La setmana més trista ha acabat bé. Sobretot mirant enrere.
Fa setze anys Johan Cruyff va ser acomiadat com a entrenador en un acte íntim amb insults i cadires volant, segons el relat dels presents. Fins i tot algun periodista madrileny ha comparat la sortida de Guardiola amb la de Del Bosque el 2003, que després d'haver estat un migcampista dels fins, entrenador del planter i guanyador de dues Champions i dues Lligues en tres anys, va ser acomiadat en un passadís per ordre de Florentino. I continuen igual: mentre que des de la CNN fins a l'entrenador del Rayo tothom ha ponderat l'aportació de Guardiola al joc del futbol, el segon entrenador del Madrid s'ha limitat a citar Julio Iglesias: " La vida sigue igual ".
L'altre dia un lector em preguntava al digital, a peu d'article, per què Guardiola s'ha buidat i Ferguson no. Qüestió de caràcters personals i d'exigències de club. Repassant antics apunts, hi he trobat una resposta: el juny del 1994, tres anys i mig després de debutar com a professional, Guardiola declarava que "un any al Barça crema tant com tres en un altre equip". I l'octubre del 2001, a punt de debutar amb el Brescia italià, va dir sobre la seva sortida del Barça: "Estava saturat mentalment, cansat, fart. Sabia que no podia donar el millor i no vaig voler enganyar-me ni enganyar a ningú. Entenc que alguns s'afartessin de mi perquè onze anys són molts. La gent es cansa de veure't". El mateix Pep recordava que, quan va debutar, al vestidor hi manaven tres: Alexanco, Bakero i Zubizarreta. Vint anys més tard d'aquell primer dia, Zubizarreta ha respectat els temps de Guardiola i ha acabat per proposar el seu segon com a nou entrenador.
I repassant notes, em va sortir Núñez, reconeixent el seu astorament amb els atreviments defensius de Cruyff: "Pensar que aquell noi del Barcelona Atlètic, el Milla, pogués ser el quart defensa, això era impensable. Per primera vegada vaig veure jugar un equip amb tres defenses". I Zubizarreta deia: "Amb Cruyff he après que el porter pot marcar el ritme del partit, que pot tenir més influència sobre el partit de la que la gent es pensa". Segur que Valdés deu haver declarat alguna cosa semblant.
A Tito Vilanova li tocarà gestionar ara tota aquesta l'herència. Després de superar el repte de la seva vida, li espera el repte de la seva vida professional: mantenir l'estil. Perquè igualar els resultats sembla impossible. I per tant, a l'afició i al consell directiu també els espera una cosa semblant: mantenir l'esperit. Si ens creiem que Guardiola ha canviat la psicologia col·lectiva del club, si creiem que ell sí que ens ha assenyalat un camí, de seguida arribarà el mes d'agost per posar-nos a prova.
