Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Dofinari o delfinari?

Fa pocs dies va ser notícia el nou delfinari que es vol fer al costat del Zoo de Barcelona. I un dubte va planar sobre totes les redaccions: delfinari o dofinari ?

Gràcies al Termcat i el DIEC vam saber de seguida que n'havíem de dir delfinari , però alguns lectors em demanen que expliqui per què.

En general, com més científic o tècnic és un terme més tendència tenim a agafar-lo directament del llatí, en aquest cas delphinus, i no pas del mot d'evolució popular, dofí .

Però en la decisió també hi pesen els sufixos amb què el combinem. El fet d'ajuntar-lo amb el sufix -a ri , que ve directament del llatí -arium , faria de dofinari un híbrid estrany i poc coherent.

De la mateixa manera que diem aquari, pecuari i fructuari i no pas aiguari, ramadari i fruitari sembla lògic que diguem delfinari i no pas dofinari . El francès fa el mateix: tot i que a l'animal li diu dauphin , del lloc on s'exhibeix en diu delphinarium .

I algú em pot demanar per què si el francès diu també dauphin al que tot apunta que serà l'hereu d'un rei -i, per extensió, d'un personatge important-, no diferenciant-lo del nom que dóna al mamífer, nosaltres en diem delfí .

I la resposta és que l'origen del nom que es donava a l'hereu del rei de França era un títol vinculat a una regió que en català rep el nom de Delfinat, mentre que en francès és Dauphiné.

No se us acudeixi mai, doncs, parlar del dofí d'un polític, tret, esclar, que tingui un delfinari i sigui la seva mascota.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT