Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Dolor real i pànic per les incerteses

El més temible d'una tragèdia desvastadora com la del Japó és no saber-ne l'abast real i futur. Aquest tsunami amb accident radioactiu posterior afegeix al dolor dels cadàvers trobats el suspens sobre els desapareguts i el pànic associat a les desgràcies nuclears. Des de divendres a la tarda sabem que Fukushima és un nom propi que fa punts per entrar en la història més negra, i a la majoria li ve al cap Txernòbil. És molt simptomàtic com la intriga sobre la central nuclear accidentada roba protagonisme a les onades i als tremolors. Toca patir per les rèpliques del terratrèmol, per l'abast de les onades i, alhora, pel que pot suposar l'explosió i els accidents a la central. Com que de seguida han aparegut, de bracet, els apocalíptics i els minimitzadors de les conseqüències de la fuita, estem espantats i a l'expectativa, amb ganes que l'encertin els que aparenten tenir-ho controlat, però amb poca fe en uns controls a la desesperada. Espanta que en una demostració tan bèstia de la força dels fenòmens naturals, el pitjor pugui acabar sent efecte de la nostra intervenció artificial. Al tremolor de la terra hi hem d'afegir el tremolor de saber-nos tan agosarats inventant i tan fràgils parant els peus a les nostres creacions. La certesa més trista és que el tsunami deixa morts, deixa supervivents i deixa la gent de Fukushima en la incertesa més absoluta sobre el seu destí.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT